El capitalisme avança a tanta velocitat que no deixa escletxes. Fa només uns anys Google era un pou d'informació. Cada cop costa més trobar-ne. La publicitat ho abasta tot, molt ben camuflada, i ens empassem boles descomunals, algunes de les quals poden tenir conseqüències per a la nostra salut, com ens advertia fa uns dies una metgessa sobre els efectes de prescindir de la llet de vaca i substituir-la per alguna de les inacabables «llets» de cereals diversos que han aparegut al mercat. La realitat és que ens descalcifiquem de manera progressiva i això vol dir que, arribats a certa edat, el risc de trencadissa s'eleva. La moda és la moda. Però totes les modes tenen pares i mares. O sigui, productors i marques.
Aquests dies ens trobem les botigues plenes de taronges i llimones d'origen sud-africà. Si no es mira la procedència pot ser perfectament que en comprin i no ho sàpiguen. Les botigues són plenes de cítrics llunyans. I els camps dels pagesos valencians i ebrencs, de cítrics per llençar. Resulta que vivim en un dels països més importants en la producció de cítrics del món i que, alhora, no els venem ni a casa. Les imatges dels camps de tarongers amb una estesa de fruita a terra desesperen. També desespera veure tones i més tones de la mateixa fruita venint de l'altra punta del món. No havíem quedat que havíem de contaminar tan poc com sigui possible? La Unió Europea va decidir que les taronges vinguessin de Sud-àfrica igual que fa ja uns quants anys va decidir que havíem de comprar la llet del centre d'Europa. Catalunya produeix una part irrisòria dels productes agrícoles que mengem. I no m'estranya.
Com es pot tirar endavant una producció agrària si no tens qui et defensi? O si que et defensa ho fa malament, o no hi té interès, o no té força...
