El desembre de l'any 1976, mentre l'Estat espanyol mirava amb incertesa el seu destí polític, un grup de visionaris va reunir-se a Roses per parlar del futur de la Costa Brava. El debat, fructífer com cap altre, va posar de manifest els riscos que sobrevolaven els valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'una de les zones europees amb major impacte sobre el territori.

28 anys més tard, el Col·legi d'Arquitectes va organitzar un segon Congrés sobre la temàtica, on experts de primer nivell van denunciar conjuntament la insostenibilitat del model de creixement socioeconòmic i d'ocupació del territori. Des de llavors, dos factors van col·laborar a rebaixar la gravetat de la problemàtica. D'una banda, la crisi econòmica va donar una treva al litoral i, de l'altra, el Departament de Territori va anar executant els mecanismes que tenia a la seva disposició per minimitzar l'impacte dels projectes urbanístics, els quals, valorats a posteriori, segurament van ser insuficients.

15 anys més tard d'aquesta segona fita, s'ha reactivat la vella amenaça, magnificada per les circumstàncies, però alhora ignorada per aquells que confonen el benestar i el progrés econòmic amb el creixement urbanístic.

Fa uns dies, la Comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar, en la tramitació del Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, una moratòria urbanística d'un any a la franja costanera de 500 metres entre Portbou i Blanes. Malgrat que la mesura ponderava peticions socials i seguretat jurídica, l'abast excessiu de la moratòria, la manca de consens que reclamen els nous temps i el caràcter generalista de la suspensió han exigit que la secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori es comprometés, el passat dimecres 23, a escurçar l'any de suspensió per als casos amb menor impacte.

Davant d'aquest nou escenari, iniciem una valuosa finestra de temps que ha de centrar-se, sense caure en debats reiteratius, en la reflexió, definició i impuls del model de territori que volem per al nostre país, en consonància amb els objectius per al desenvolupament sostenible, la seva especial protecció i preservació de l'entorn i la satisfacció de les necessitats reals de les persones.

El Col·legi d'Arquitectes defensa l'elaboració de polítiques públiques basades en un urbanisme i creixement moderat i sostenible. Tanmateix, referma la urgència de desenvolupar un projecte de país que potenciï la rehabilitació i renovació urbana, tal com succeeix a la majoria de països europeus.

Ara toca que tots els actors involucrats en la transformació urbanística de la Costa Brava estiguem a l'alçada del conflicte, efectuant una mirada sistèmica, supramunicipal, concertada, integral i, per sobre de tot, generosa amb les generacions presents i futures.