Figueres, any 2089. Fa exactament un segle que el pare del surrealisme va consumar la seva immortalitat. Des de llavors, l'entitat creada amb anterioritat al decés amb l'objectiu de vetllar pels seus interessos va començar a gestionar el patrimoni de l'artista i a intentar recuperar la resta de les seves obres disperses en mans d'altres propietaris. A aquestes funcions s'hi sumaven, també, la denúncia i la pressió jurídica sobre tot aquell que s'apropiés indegudament del nom de l'artista, de les seves obres o de qualsevol detall susceptible de fer-ne referència. L'organització va poder plantar cara amb eficiència, així, a tot desgraciat devorador d'infants i amant del trap que volgués saltar-se aquests sacres preceptes fundacionals. Entre tots aquells malfactors van destacar els creadors d'una sèrie de televisió policíaca -una mica sobrevalorada, val a dir-ho- sobre les desventures d'uns atracadors que empraven màscares amb el rostre de l'artista; un empresari hoteler que va tenir la indecència de decorar la façana del seu negoci amb formigues sabent -com sap tothom- que aquests éssers no només van ser descoberts per l'artista sinó que també els va donar la vida; i fins i tot un projecte de biopic hollywoodià que va ser avortat i reemplaçat per una altra aventura cinematogràfica molt més correcta i familiar, presentada a un antic cinema de la ciutat, i que l'artista, si hagués pogut reviure tres hores per visionar-la, de ben segur hauria aplaudit fins a tornar a morir.

Gràcies a aquest modus operandi recelós i suposadament despreocupat amb el desenvolupament de la ciutat, i davant la feblesa política i administrativa que va sacsejar Figueres durant la segona dècada de segle XXI, l'organització va acabar apoderant-se del consistori a les eleccions municipals de l'any 2027, impulsant la campanya de qui va ser el primer alcalde robòtic de la història del municipi: el conciutadà C3PiXot. A través d'aquest home de ferro, l'Ajuntament va ser suplantat finalment per l'organització, fent-se públic el que bona part de la població ja sospitava: que l'entitat era controlada, potser des dels seus orígens, per una intel·ligència artificial anomenada Escarxofa.

La humanitat viu immersa avui, l'any 2089, en l'estat de terror estès per l' Escarxofa arreu del món, on no és permès fer cap mena de referència a l'artista o al seu art, ni tampoc pensar, somiar o imaginar res respecte a això sense el pagament de la taxa A/bit/da-$. Infringir aquesta llei, penada amb la mort, està controlada pels letals Galacops, droides virtuals amb facultats per detenir, jutjar i executar sense «dalició». Us envio aquest missatge des d'una aplicació pirata de transcripció mental dissenyada per la resistència del futur, per tal que vosaltres, els nostres avantpassats, entengueu la tragèdia que s'acosta. Per a nosaltres ja és tard però vosaltres encara podeu rebel·lar-vos! Visca el surrealisme! Mort a l' Escarfoxa!