L èxit creixent del lloguer o venda de trasters ve de lluny. Va començar a forjar-se poc abans de l'anterior bombolla immobiliària i la seva publicitat, al principi, ens va resultar xocant perquè es trobaven en la perifèria. Quina classe de boig llogaria un forat en un barri al qual, per arribar, calia agafar un autobús i fer dos transbords al metro? No se li veia la gràcia. Però la publicitat insistia i insistia, i un dilluns, de cop i volta, anant en el cotxe a Conca, vam veure un edifici enorme de color blau que era en realitat un temple de trasters.
Havien triomfat.
Havien triomfat, com tantes coses, sense que te n'adonessis, sense que ho veiessis venir. No t'adones de res, imbècil. Com no vas advertir des del primer moment que es tractava d'un projecte guanyador? I no només perquè en reduir la mida de les cases calia buscar un alleujament fora d'aquestes, sinó per la sensació de plenitud que provoca posseir la clau d'una porta secreta que dona a un espai tancat, de quatre o cinc metres quadrats, els centímetres del qual són tots teus i en què pots guardar fins a les cendres de la mare, que a casa fan mal.
Quin gust, disposar d'un forat que pots visitar els dissabtes com un milionari es retira al seu iot quan necessita meditar! És clar que no és el mateix fer una passejada en iot que viure unes hores dins el traster, però en alguna cosa s'assemblen, sobretot si el milionari es passa la travessia vomitant en la seva cabina.
El traster, ara mateix, és un símbol d'estatus. I si les coses es posen malament, cosa que sembla previsible, podria constituir l'últim refugi. Per cert, que li devem també a ell la moda de les anomenades «caixes organitzadores». Són grans, de plàstic semitransparent, i, al contrari de les caixes de cartró que s'estaven utilitzant fins ara, no es deformen. Protegeixen, a més, de la humitat i permeten veure, sense necessitat d'obrir-les, si el que hi ha dins són llibres o pantalons rebutjats (rebutjats temporalment, s'entén). Adoro les caixes organitzadores, en les quals cap una existència. El resum d'una existència almenys. N'he comprat ja mitja dotzena que estan a l'espera que els trobi un traster.
