Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

Els que estimen la història i/o també moltes persones grans recordaran aquest nom per cert i que fóra millor no haver-ne de parlar en èpoques més actuals i que pretenen dir-se demòcrates. I dic pretenen perquè i, per desgràcia, han tornat a sorgir com terribles fantasmes del passat. Per si algú no recorda què eren, refrescaré la memòria. Els jueus que vivien a Rússia pacíficament tot sovint eren obsequiats per les «ràtzies», actes vandàlics contra ells, que eren despreciats, empresonats i/o vexats per qualque motiu o fins i tot sense. Després la pràcica s'extengué per tot Europa central, fins arribar el nazisme. Doncs bé, què fou sinó una ràtzia el que «la policia nacional» féu a Girona? Sense ni ordre judicial irromperen els energúmens a moltes cases, entitats... emmanillaren moltes persones i les portaren a comissaria. Tanta ràbia continguda contra els catalans s'ha de desfogar de tant en tant... però pot ser el preludi de fets molt més greus com passà abans de la Segona Guerra Mundial. Extremadura, que viu bé gràcies al que aporta Catalunya, té la barra de demanar un nou 155 i així com abans i de mica en mica aquest odi contingut pot transformar-se en ràtzies i qui sap què més. El discurs del nou President d'Andalusia en la seva presa de possessió ha inclòs una lluita contra tothom qui vulgui rompre (segons ell) de manera real o desitjable l'Espanya colonial retrògada i caduca. Ja entenem a qui es dirigia. I així, dia rere dia, cal estar preparats per atacs de tot tipus. Alerta ! Som el centre de les seves frustacions i la seva font d'ingressos, no ens volen perdre i així començaren les ràtzies...

El circ de la Devesa

Beatriz Esporrín GIRONA

Del 14 al 19 de febrer se celebrarà la II edició del Festival del Circ al Bé Cultural d'Interès Nacional Parc de la Devesa.

Com molts sabreu, el Festival es va dur a terme a Figueres durant sis anys. Els vents poc favorables de la tramuntana (?) i les pretensions econòmiques dels organitzadors van fer que marxés de forma precipitada cap a Girona.

A l'octubre de 2017 els promotors del Festival «celebraven el coratge de l'Ajuntament de Girona per acollir-los». Girona acollia una nova activitat recreativa que posava més de 30.000 entrades a la venda i, contràriament al que dicta la llei, no es va fer el tràmit d'audiència i informació pública. L'Ajuntament i Diputació van facilitar aquesta instal·lació i subvencionar el Festival amb, almenys, 65.000 euros.

Aquest any el Festival del Circ, amb la connivència de l'Ajuntament de Girona i de la Fundació Privada Fira de Girona (altament subvencionada amb els nostres impostos), se les ha enginyat perquè la jugada surti més econòmica pel promotor. Han decidit incloure el Festival dins de la programació de la Fira per obviar els tràmits que hauria de fer una activitat recreativa extraordinària que ven més de 30.000 entrades per les funcions, estalviant-se així burocràcia i les taxes d'ocupació. Els ciutadans perdem més de 30 dies de poder gaudir dels 29.000 m2 del Camp de Mart de la Devesa, al promotor privat del Circ se l'eximeix de pagar gairebé 4.000 euros en taxes d'ocupació, i el Parc guanya en compactació del sòl i en brutícia.

A qui beneficia aquest festival? A l'Ajuntament no? A la ciutadania tampoc? Ah, clar! Al promotor privat!

Aquesta és la gestió de ciutat que volem? Que bé li vindria a Girona una mica de tramuntana!

En qui rau realment l'odi?

Joan Corney Vilà GIRONA

Constatem una mena de cursa insensata per veure qui la diu més grossa contra l'independentisme català. Això comporta una greu banalització de mots com nazisme, fractura social, radicalitat, supremacisme, nacionalisme excloent, terrorisme, odi...

És una obvietat que, dissortadament, l'odi existeix. Però no s'ha de confondre odi amb discrepància, per ferma i rotunda que aquesta sigui. No hi ha odi sense malvolença envers algú o alguna cosa.

Ser independentista català no significa desitjar mal a ningú, sinó expressar la voluntat d'autoafirmació i de llibertat per sobre de qualsevol situació de dependència o sotmetiment. I això no comporta cap mena de malvolença envers Espanya ni la ciutadania espanyola. Per què, doncs, aquesta obsessió malaltissa d'associar l'independentisme amb l'odi?

Com és possible que hi hagi gent tan innoble i tan perversa -alguns i algunes de la classe política!- que no accepten o no volen entendre que es pot discrepar sense odiar? I pitjor encara: per què es dediquen a estimular i atiar aquest sentiment d'odi repetint intencionadament arreu i a tothora falsedats i mentides?

Deu ser tan gran la seva baixesa ètica i moral que ja no només se'ls pot aplicar el savi refrany castellà «Cree el ladrón que todos són de su condición», sinó que fins i tot malden sense cap escrúpol perquè cada vegada siguin més la gent de «su condición».