El ludisme va ser un moviment d'oposició a la maquinització que va portar la primera revolució industrial. El seu nom ve de Ned Lud, el treballador que va destruir un teler mecànic el 1779 perquè feia la competència al seu teler manual. La transició des de la fabricació artesanal a la industrial va ser molt dura, amb molt atur, baixos salaris i treball de moltes hores setmanals, fet que va posar la gent en contra de les noves màquines. Aquí els primers telers destruïts van ser a Alcoi el 2 de març de 1821 i a Camprodon el 3 de febrer de 1824; en van seguir més. La revolució industrial va significar un canvi impressionant en la manufactura de gairebé tots els béns. He explicat aquí que el meu avi fabricava a mà 60 kg de paper al dia i que quan va construir la seva primera màquina de paper en va passar a fabricar 600 kg/dia. Aquell augment de productivitat va ser enorme i és l'origen del nostre benestar, encara que sigui a base de fer un ús desmesurat d'energia. Des de fa 5.000 anys fins l'arribada de la revolució industrial els guanys de productivitat de la humanitat eren petits i l'arribada de les màquines amb el domini de l'energia hidràulica, de vapor, de petroli, nuclear, eòlica i fotovoltaica va significar un augment exponencial de la productivitat i del benestar de la humanitat. El moviment contra les màquines va ser objecte d'un projecte de llei que les Corts espanyoles no van aprovar.

Tot això ve arran de la protesta dels taxis espanyols, contraris a modernitzar-se. Tothom té tendència a resistir-se al canvi, encara que sigui per anar a millor. Però el servei de taxis de Barcelona deixa molt a desitjar. Dels 10.500 taxis, més de 9.000 són propietat amb una llicència, la qual cosa no vol pas dir que sigui el propietari el que condueixi. Sovint el taxi és un vehicle atrotinat, en ocasions no massa net i el conductor no entén el català ni sap on és el lloc on t'ha de portar. Evidentment això no passa amb la totalitat dels conductors, però passa de vegades i el servei se'n ressent. Si al costat d'aquest servei n'hi ha un altre que es concerta pel mòbil de forma que amb poc temps arribi un conductor vestit impecablement, que et demana la música que vols escoltar, amb un cotxe nou i d'alta gamma, que ja sap on t'ha de portar sense cap complicació, amb enquesta posterior sobre la qualitat del servei... és evident que no hi ha color i que els usuaris preferiran aquest servei al tradicional.

Ens trobem davant un conflicte econòmic clàssic. El taxi amb llicència actua en règim de monopoli: la llicència li dona la garantia de treball, encara que faci malament el servei i que no sigui suficientment curós en les formes, sense que l'usuari pugui fer res més que resignar-se i desitjar que la propera vegada li'n toqui un de millor. Si a això hi sumem el retard del taxi tradicional a digitalitzar-se, es propicia que l'usuari jove, que maneja bé el mòbil, prefereixi aquest mode de transport al taxi tradicional.

Un problema clau per resoldre el conflicte és el cost de la llicència i l'especulació que se n'ha fet. No s'hauria d'haver deixat arribar a aquests extrems i ara és difícil resoldre-ho atès que si una persona s'ha hipotecat per comprar la llicència, ara ho té difícil per vendre-la a un preu semblant. Les lleis del mercat diuen que les llicències avui valen com a molt el valor nominal. Per tant, és aquí on cal treballar: primer fent minvar de forma permanent l'especulació de les llicències i després impulsant una transició del taxi al servei digital. Ara tenim una oportunitat:

Barcelona ha aprofitat el Mobile World Congress per esdevenir una ciutat digital amb cert èxit. Les start-ups que inverteixen a Barcelona (el 58% d'Espanya) són la mostra d'això i no pot ser que la resistència conservadora dels taxistes faci perillar el model de ciutat. És hora doncs de fer la transformació del model de mobilitat, que es solaparà possiblement amb la transició cap al taxi elèctric.

El camí menys traumàtic pot ser el de la recompra pública de llicències. Per exemple, una empresa pública o privada podria muntar un servei digital com el d'Uber que pogués encabir tant les llicències de taxi tradicional com els 2.000 conductors de VTC que avui veuen perillar la seva feina. I, per suposat, la recompra de llicències podria anar associada a l'expedició de noves llicències (d'ús exclusivament pel treball personal) per a taxis elèctrics amb prioritat en els estacionaments de taxis amb punt de recàrrega elèctrica.

De solucions n'hi ha, sabent que el col·lectiu de taxis sempre s'hi oposarà enèrgicament, sigui quina sigui la proposta. El temps, però, els farà veure que l'especulació s'ha acabat.

El que no pot ser és que ens resistim a fer cap canvi, car el món va a una velocitat impressionant i el que és més important és l'adaptació a aquest canvi, la resiliència. Cal dir que el proper pas serà el cotxe sense conductor, autònom. Llavors la temptació ludista encara serà més forta, i no hi haurà més remei que fer front al nou paradigma.

La tecnologia ens està dictant el futur de la societat encara que no ho vulguem veure. Podem buscar solucions per redissenyar la societat per no caure en greus injustícies, però el que no podrem fer serà posar-nos de cul a l'evolució, a ser uns ludites permanents. I això és el que caldrà fer amb els taxistes: apropar-los cap a la transformació digital i energètica. Ara un taxista demana si et va bé que passi per aquí o per allà, conscient que portes un mòbil i ho veus. Imagineu que també us digui que per aquí el consum serà «x» i per allà serà «y»? Els que portem cotxes elèctrics ja conduïm així.