Al costat d'invents interessants d'aquest segle és evident que el VAR és fenomenal. Remet a una qüestió bàsica: les imatges diuen la veritat. No és assenyat contradir les filmacions. De cop, però, descobrim que, malgrat el que es decideix al camp i a la cabina del VAR, molta gent qüestiona l'invent. En una altra època se'n deia moviola, de l'aparell visual capaç de repetir jugades confuses i que amb la repetició d'imatges es creaven polèmiques. La lluita d'ara està entre Vinicius i Dembelé. El futur és aquí. Tota la temporada estarem embolicats amb els defectes del VAR, organisme regit per jutges suprems. La vida roda i la tecnologia encara roda més de pressa; tot i això, poques coses canvien. A l'altra banda del VAR esportiu, entrem en un territori perillós: la manipulació d'imatges que la fiscalia presenta com a proves indiscutibles en la prèvia dels judicis en contra dels polítics catalans. Per ser lògic, els jutges, que disposen de psicòlegs i de policia científica, també han de tenir un equip tècnic d'audiovisual que analitzi la versemblança dels documents de càrrec. Especialistes a contrastar afirmacions i acusacions de diaris i televisions. Ordre i independència. Quin diari ha entomat les mentides que havia dit en contra dels Mossos? Els papers que duien a incinerar no estaven relacionats ni amb l'espionatge a polítics unionistes ni tampoc a fer desaparèixer cap nota que avisés de l'atemptat terrorista a la Rambla. Callen com morts. Silenci vergonyós. Premsa groga que ataca el color groc. Vist com el VAR judicial ha arxivat la qüestió, quina credibilitat tenen articles i informacions de diaris que menteixen quan assetgen els Mossos. El VAR no és déu; Messi és déu.
