Respectar
la veritat
M. Àngels Pagès Ventalló
En primer lloc voldria agrair la bona feina de les persones que han fet possible les Aules d'Extensió Universitària amb l'objectiu de donar Formació Permanent al col·lectiu cada cop més nombrós de la gent gran de la ciutat. Més de vint-i-cinc anys treballant en aquesta tasca cultural.
Fa pocs dies vaig assistir a una de les conferències que tenen lloc cada dimarts, durant el curs, a l'Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona. El conferenciant era el periodista Narcís Genís Reixach. Ens va parlar d'un tema molt actual i ben interessant: «L'art d'explicar o manipular la realitat». Va deixar clar que cal fer un periodisme compromès amb els valors ètics de la professió per tal de poder rebre sempre una informació verídica i acurada.
Actualment veiem que els periodistes estan molt sotmesos a les estructures de poder polític, econòmic o esportiu i se'ls fa difícil respectar el Codi Deontològic. Fins i tot cada any són molts els periodistes assassinats per les seves investigacions, com el cas molt recent del periodista saudí Jamal Khashoggi.
Ens va alertar del poder mediàtic de les xarxes socials a l'hora de crear opinió pública. La seva influència és cada cop més gran. La postveritat està de moda i arreu proliferen les notícies falses o manipulades. La velocitat en què circulen i la manca de rigor fa que mentides repetides s'acabin acceptant com a veritats. Encomanar emocions és molt més fàcil que mobilitzar amb arguments.
La llibertat d'informació suposa per damunt de tot respectar la veritat. Enganyar és sempre nefast. Tenim el dret de defensar uns mitjans de comunicació lliures i responsables en el marc d'una societat plural i democràtica.
Privilegi ferroviari
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ
Aquest dilluns ha tingut lloc un altre accident ferroviari. Ara en un tren de la línia Madrid-Zafra. Va descarrilar prop de l'estació de Torrijos (Toledo). Sigui o no sigui un sabotatge, com van denunciar Adif i Renfe davant la Guàrdia Civil, la veritat és que la línia extremenya està afectada contínuament d'incidències que no permeten el bon funcionament. Recordem com la nit del 2 de gener 162 persones que feien el trajecte Badajoz-Madrid van quedar aturades de nit per una avaria.
Al dia següent tornava jo de Madrid en un AVE cap a Girona. Havia escoltat els testimonis a la televisió i comparava el meu viatge i el seu, pensant que el terme mig seria el més adequat. Passem de tenir serveis com el del personal que té cura de mirar que ningú es quedi sense auriculars per escoltar la ràdio o seguir la pel·lícula que es projecta, a no haver-hi ningú que informi quan hi ha una aturada o cal ajuda.
És evident que amb la via ferroviària a Espanya ha passat el mateix que a la societat: s'han reforçat unes vies de llarg recorregut, la majoria amb destí Madrid, donat el sistema radial, i s'han obviat les línies de rodalies, que són, cal no oblidar-ho, les que mostren les xifres més grans de passatgers a diari.
Un cop al meu cotxe
NÚRIA PELL i BOADA
Dijous passat, 24 de gener, a 2/4 de 10 del matí aproximadament, a la rotonda de la plaça de Salt, un cotxe gran gris va donar-me un cop (el meu és un Kangoo) i va marxar aprofitant que jo anava a mirar la trompada. Cada any paguem a les asseguradores una picossada. Crec que és bo utilitzar aquest servei. Si us plau, si llegiu aquesta carta podeu posar-vos en contacte amb el diari. Tot plegat és per poder fer els tràmits necessaris. No patiu, sols vos diré gràcies.
