El recent conflicte protagonitzat pel sector al taxi, a Madrid i Barcelona, en contra de l'activitat dels vehicles de transport concertats (VTC), permet extreure alguns ensenyaments, a ulls del ciutadà no implicat. I cap de bo.
En primer lloc, sembla que en una democràcia com la nostra, quan hi ha enfrontament entre actors, no guanyen les posicions que més beneficien el ciutadà i/o les més raonades, sinó aquelles que estan millor organitzades. I que actuen, si cal, saltant-se la llei (ocupant sense permís l'espai públic o agredint competidors).
En segon terme, hi ha una mala acceptació de la modernitat, per part dels taxistes i els seus defensors. Després d'operar com un monopoli de servei públic durant dècades, no suporten bé l'arribada d'uns competidors que han vingut per quedar-se (Regne Unit i França van haver de fer marxa enrere a decrets semblants com el que va a aprovar la Generalitat, en el sentit que els conductors de VTC hagin d'esperar 15 minuts entre la reserva i recollida d'un passatger). I el que opini el ciutadà, els és ben igual.
Finalment, als nostres administradors (siguin locals, autonòmics o centrals) només els interessa figurar per fer-se la «foto afavoridora» i, en canvi, han fet tot el possible per passar-se la responsabilitat en aquest conflicte (del Govern central a les autonomies, de les autonomies als ens locals), per no haver d'enfrontar-se a un col·lectiu tan problemàtic com el del taxi. Per al record quedarà l'advertència del conseller presumptament independentista Damià Calvet, que volia tornar la competència sobre els VTCs... a l'Estat del qual pretén separar-se.
