Res avança en una sola direcció, ni tan sols el progrés. Tampoc el desastre, tot i que faríem bé de no descartar la possibilitat distòpica. A Hiroshima i Nagasaki, en els gulags i en els camps d'extermini, a Ruanda i a Cambodja, es van produir esdeveniments apocalíptics en ple segle XX. No obstant això, com a regla general, la realitat és més una gamma de matisos, de vegades difícils de distingir amb precisió, que un espai en blanc i negre on s'enfronten el bé i el mal. El metge i divulgador suec Hans Rosling es va encarregar al llarg de la seva vida de recordar-nos aquesta veritat: el pensament binari ens condueix a conclusions equivocades quan analitzem el funcionament de la societat. En el seu recent i indispensable Factfulness (editorial Deusto) ens explica per què en pensar caiem en tants biaixos erronis, donant l'esquena a les dades més evidents. L'optimisme de Rosling admetria una rèplica immediata -res és unidireccional-, però la seva tesi de fons és majorment encertada: mai abans s'havia gaudit de tants drets ni la prosperitat s'havia generalitzat tant com ara. Per descomptat, també fora d'Occident. Més encara, segurament és en el que tradicionalment anomenàvem tercer món -així com als països en vies de desenvolupament- on, d'una manera més decidida, s'aprecien els avenços. Fins al punt que, per a la Fundació Melinda i Bill Gates, resulta probable que en poc més d'una dècada tot just quedin regions definides per l'extrema pobresa.

En dos segles la mortalitat infantil ha passat d'un 44% a només un 4%. En aquest mateix període, els països que acceptaven l'esclavitud legal han passat de 193 a 3 únicament. En 40 anys, el percentatge de persones desnodrides al món ha evolucionat d'un 28% el 1970 a un 11% el 2015. Un 88% dels nens són vacunats, enfront del 22% el 1980. En aquest mateix any, un 58% de persones tenia accés a l'aigua potable; avui ja pot disposar d'ella el 88%. Dècada rere dècada es curen més i més malalties, s'allarga l'esperança de vida, s'estén l'alfabetització -que ja se situa prop del 90% de la població mundial-, es protegeix un major nombre d'espècies i s'incrementen les hectàrees destinades a preservar l'ecosistema, es redueix l'emissió de partícules de CO2 per persona o el deteriorament de la capa d'ozó. El dret al vot femení s'estén amb el creixement de la democràcia, que arriba ja al 56% de la població. Són dades del llibre de Rosling que ens parlen del camí recorregut per la humanitat i mouen a l'optimisme, malgrat totes les dificultats i imperfeccions encara per superar.

La principal imperfecció, la nostra: la humana. Les nostres emocions ens traeixen, les nostres mancances també. El mateix que s'avança es pot retrocedir i, de vegades, amb una facilitat sorprenent. L'endeutament creix, la pol·lució mediambiental transforma els ecosistemes, la bretxa social torna al Primer Món, les infeccions bacterianes es fan més resistents. L'alfabetització augmenta, però cada vegada comptem amb més persones formades i sense sortides laborals. L'extensió de la democràcia coincideix amb el seu desprestigi creixent a causa dels moviments populistes. Retornen els nacionalismes i noves ideologies d'inspiració totalitària i sectària es camuflen sota la correcció política. El món, com apunta Rosling, va millor, però la direcció del futur -Cap a on es dirigeix ??la Història?- sempre serà una incògnita. La qual cosa apel·la directament a la nostra responsabilitat.