29 de gener de 2019
29.01.2019
Diari de Girona

Cartes

29.01.2019 | 06:00
Cartes

Un país de pandereta
JOSEP MARIA BOSCH GIRONA
No, no em refereixo pas a aquest partit neofeixista que ha aparegut per vergonya de tots els demòcrates i, fins i tot –al meu parer, encara que ells no ho ­diguin– de radiopredicadors i «albertsolers» del «periodisme porqueria» del segle XXI.
No. Em refereixo a altres detalls que ens tornen a èpoques totalment oblidades i que, la majoria, pensàvem totalment superades: què els sembla que en les eleccions d'una CA es parli d'altres comunitats? O que als discursos de cap d'any d'alguns presidents no es parli dels seus problemes, sinó d'altres realitats alienes? I si resulta que aquestes CA són les campiones en subsidis, fracàs escolar, clientelisme polític, excés de funcionaris, atur, analfabetisme i les darreres en creació d'ocupació, innovació o recerca científica? I el desgavell judicial? No ja el desordre en el seu funcionament, sinó que fins i tot hi hagi jutges que, en el seu temps lliure (que deu ésser molt), es dediquin a escriure soflames xenòfobes a les xarxes, amagant-se darrere noms inventats? O que, en la majoria d'instàncies oficials, es tracti amb benevolença, tot allò que fa tuf de franquisme, incloses les actuacions irregulars dels descendents del dictador genocida. Als països del nostre entorn s'ha creat un «cordó sanitari» entorn els partits ultraradicals, per tal d'evitar que contaminin el sistema; en canvi, aquí, el partit més corruPPte d'Europa ha demostrat que, també, és el més oPPortunista i ha aprofitat aquests vots per tenir poder, encara que sigui de manera tan miserable. I, ja, per acabar d'omplir el got, que servidors públics encaputxats vagin, de matinada, amb cotxes camuflats a detenir càrrecs electes? No seria més normal que els servidors públics estessin per atendre la seguretat dels administrats i no per pegar-los de manera violenta (1 d'octubre), orinar-se sobre els ­administrats (Pineda i Calella) o destrossar un restaurant italià perquè, en el súmmum de la seva ignorància i incultura, van confondre l'italià amb el català? No seria millor que l'Estat, en lloc de reprimir, es dediqués a millorar els seus propis funcionaris?
No em diran pas que, veient aquests exemples –i molts milers més que se'n podrien trobar–, no sigui lògic que hi hagi milions de persones que volen deixar lluny aquest país de pandereta.


I si ens poséssim les piles?
JOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC
Quin retrocés actiu estem demostrant? Un pregunta en què la resposta és fa difícil d'entendre per part dels ciutadans, no ens entra al cap quan veiem un munt de despropòsits continuats per part dels nostres governants. Venim experimentant fets que ja arriben a desbordar la credibilitat de tot el poble català. Com a país que volem l'autodeterminació no complim els requisits adients per assolir-ho, sembla que el conjunt polític no està a l'altura de perfilar-se com a responsable del que al país li convé. Juguen amb uns criteris foscos, als quals no troben l'opció necessària per argumentar una sostenibilitat més que creïble amb el seu joc.
El perfil de Catalunya s'està desamorant, per quant el ­Parlament no compleix els requisits de govern donant la impressió de ser un refugi de seguretat pels seus estatus econòmics. Per això, seria bo prendre mesures de canvis útils i estar per l'afer dels catalans i del país. Defugim massa del compromís que s'escau per aconseguir una transparència seriosa del que perseguim i no amagar el cap sota l'ala; tenim moltes prioritats i la més puntual és saber governar com un estat, amb el pragmatisme que ens caracteritza i que tan lluny quedem dels bascos. Aquests han aconseguit fer-se respectar, nosaltres ens anem quedant sense piles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook