El paradigma de la recerca basat en la utilitat ha marginat les humanitats. Si bé aquestes tenen un gran potencial per contribuir en la societat, la cultura, l'economia i la política, encara no s'ha trobat la fórmula per canalitzar-lo. La universitat no hauria de refusar ni ignorar les aportacions de les humanitats. És comú que filàntrops nord-americans o britànics donin part de la seva fortuna a facultats i instituts de recerca. O que creïn fundacions per mantenir aquestes activitats. No obstant això, la creença segons la qual la recerca té poca utilitat ha anul·lat aquesta actitud al nostre país i les nacions del nostre entorn. Si comptéssim amb més experts i investigadors de primer ordre en ciències socials i humanitats, la divulgació dels avenços entre la població i els centres de decisió seria més ràpida i eficient, la qual cosa repercutiria favorablement en el sistema. Un problema de la innovació i del rendiment de les entitats és que la seva complexitat tendeix a incrementar-se. Es fa gairebé impossible anticipar les conseqüències de les transformacions, però no es pot tornar enrere en el temps. I convé recordar que el col·lapse va acabar amb civilitzacions com la romana o la maia, perquè la complexitat va reduir significativament la seva capacitat adaptativa i les va tornar vulnerables.
