L estratègia defensiva dels polítics catalans presos comença a estar perfilada. No sé si és bona idea revelar-la a la fiscalia poc abans del judici, però a Junqueras se li va escapar en una entrevista: «Com poden parlar de fets violents si la gent cantava el Virolai i regalaven clavells a la Policia?». La frase mostra que, a la presó, en Junqueras no ha perdut el temps en vagues de fam de cara a la galeria, sinó que l'ha aprofitat estudiant Dret. Si regalar espanyolíssims clavells ja denota intenció d'aconseguir una relació amorosa, o almenys sexual, amb els agents, cantar el Virolai elimina tota possibilitat de cometre un delicte, això és sabut des del Dret Romà. Quan els jutges sentin els acusats confessant que lloaven musicalment la Verge Maria, els deixaran en llibertat entre plors i en demanaran la immediata canonització.

Per què embolicar-se en intentar desmuntar les acusacions, si n'hi ha prou d'explicar que cantaven el Virolai? Inclús podran aprofitar la retransmissió del judici per aixecar-se tots els acusats i cantar a capel·la «Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montser­rat estel, etc.», en un remake d'El cor de la presó que ha de rebentar els índexs d'audiència. Imagino en aquell emocionant instant jutges, fiscals i advocats estripant-se les togues i llançant a una gran foguera els seus manuals de Dret Penal, en comprendre que de res no valen tants anys d'estudi quan un acusat -del delicte que sigui- assegura amb senzillesa que entonava el Virolai. Probablement si l'alcalde de Torroella de Montgrí -no en va, del mateix partit que Junqueras- es mostra orgullós de la gent del seu poble que fa uns dies va increpar i agredir ciutadans d'una opció política diferent, és perquè mentre ho feien cantaven el Virolai, cosa que elimina tota la violència que pugui haver-hi en el fet de llançar pedres o llaunes de beguda a la cara de qui sigui. El Virolai eximeix tothom de culpa, si els de La Manada ho haguessin sabut, haurien entonat la pia cançoneta mentre envoltaven aquella noia i s'haurien estalviat ser acusats de res.

A poc a poc anem sabent com hauria sigut la republiqueta que ens volien endossar: valenta com polítics que o bé fugen o bé es desdiuen de tot, moderna com un Virolai, intel·ligent com els que encara se la creuen.