Cartes

Lluís Torner i Callicó girona

El darrer cap de setmana de gener, el nom de la nostra estimada ciutat, arran de diversos esdeveniments, un cop més ha sonat amb força, no tan sols arreu de la nostra província, sinó també d'altres llocs del Principat i fins de més enllà i tot. En primer lloc la celebració del Girona10, una iniciativa de l'Associació d'Hostaleria gironina, amb la col·laboració de l'Ajuntament, que convidà un bon nombre de gent a gaudir d'un àpat, a un restaurant o hotel, al preu de 10 euros, i als que desitgessin pernoctar-hi, també a uns preus especials. Alhora, tothom podia assistir a diverses actuacions i/o visites lúdico-culturals, mercats, descomptes en botigues, etc. Fent, tot plegat, que als carrers de la nostra ciutat, en especial, el dissabte i el diumenge s'hi poguessin veure moltes cares noves.

A part d'això, el diumenge, a la tarda, al camp de futbol de Montilivi va tenir lloc el partit, de Lliga, entre l'equip local i el poderós Barcelona; que també va atraure gran nombre d'espectadors, i malgrat que el Girona va perdre, va oferir-nos un bon partit no posant-ho gens fàcil a un Barça que va necessitar d'en Messi i de l'expulsió d'un jugador local per vèncer un equip molt més humil, que els ho posà ben difícil.

I ja per acabar, la concessió del Premi Ramon Llull, al conegut periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, al qual felicitem efusivament.

Tot plegat, ens fa dir que Girona és un 10.

Homes o màquines?

Mariona Planchart Torrent osor

L'evolució és inevitable, està en la naturalesa de l'home procurar millorar la seva situació. Per això avui ens trobem aquí, en una posició que cal agrair o retreure als nostres avantpassats.

Ens sentim incapacitats per equilibrar i trobar un punt mig: modernitat i progrés. Ni un extrem ni l'altre són bons; comenten molts, però de moment la victòria de la batalla se l'emporta el progrés, que sense adonar-nos-en escapa de les nostres mans. Els éssers humans serem superats per la intel·ligència artificial, la raó d'aquesta amenaça és el constant i flamant desig de la humanitat d'innovar. No és qüestió de preguntar-nos, passarà o no, sinó quan. Però la guerra no està perduda i en aquests anys ens hem de plantejar: què hi farem al respecte? Com defensarem i lluitarem per preservar la raça? Caldrà desenvolupar les virtuts que ens distingeixen com a persones: empatia, creativitat, consciència?

Però sobretot caldrà trobar l'estabilitat i el rumb per no desviar-nos i ser vençuts.

L'opinió d'un ciutadà és important i de vegades no ho sembla

irene grau GIRONA

Avui he dedicat una estona a llegir atentament la valoració de més de tres anys de la feina feta de l'actual equip de govern de l'Ajuntament, i certament han fet feina, jo no diré pas el contrari i segur que el resultat no és valorat de la mateixa manera per a tots els ciutadans; alguns estan molt contents, altres no tant, i després hi ha aquells que estan molt enfadats. Les coses no es fan ni bé ni malament per a tothom, i és molt correcte que hi hagi diversitat d'opinions, totes respectables, més faltaria!

Però de tot el que he llegit, de la feina feta de l'actual govern m'he quedat amb una frase que, la veritat, m'ha tocat la moral: «Saber posar-se a la pell dels altres».

Tant de bo fos així saber posar-se a la pell dels altres, d'aquesta manera no viuríem situacions injustes de molt a prop que afecten persones que estimem, que són bones i sobretot prudents.

I dic això perquè considero que a tots els ciutadans no se'ls ofereixen les mateixes oportunitats per aprendre, en el cas d'accedir a un lloc de treball guanyat molt honradament. Abans de qualificar una persona com a no apta informeu-vos bé, perquè una paraula així pot causar molt de dolor. En aquests casos és quan t'adones de la po­ca voluntat que hi ha per conèixer les persones i la manca d'humanitat.

Igual que el poble dona un vot de confiança perquè puguin governar, vostès donin exemple i donin un vot de confiança a aquelles persones que comencen sense saber allò que molts en gairebé tota una vida encara no han après i continuen treballant perquè recordin que ningú és perfecte i «ningú neix ensenyat».

13 dies de soroll

Alba Coto Escofet GIRONA

n Finalment, 13 dies després que el nen de dos anys caigués a un pou de Màlaga, l'han pogut treure. Durant aquests dies moltes converses anaven dirigides a aquest tema, es feien especulacions del que havia passat, de quan el traurien... La notícia ha causat un rebombori important, però era necessari? Els mitjans de comunicació només feien que parlar d'això, i és perquè la gent s'interessa i vol saber com acaba, què és el que ha passat...

Està bé preocupar-nos però és realment necessari posar-nos en la vida dels altres?