Figueres, ja era hora!, disposa d'una ruta dedicada a Federico García Lorca. I la iniciativa l'hem d'agrair a un grup d'alumnes del Ramon Muntaner, coordinats per Joan Manuel Soldevilla. Davant la desorientació de tantes regidories de Cultura que s'han anat succeint des de la mort de Franco, cal felicitar els autors i les administracions i entitats que, per fi, ho han fet possible.
La nostra ciutat s'ha d'enorgullir i ha de reivindicar, tots els cops que sigui necessari, la presència del poeta. I dialogar-hi. I fer-se'l una mica seu... Igual que hauríem de recuperar els vincles amb Luis Buñuel. I, si mirem més cap a aquí, tots els que hem tingut amb Joan Brossa.
Malgrat la seva dimensió mitjaneta, Figueres disposa d'unes quantes rutes culturals, històriques i literàries interessants. Dalí, d'acord, és un xuclador voraç que s'ho empassa gairebé tot, però Carles Fages de Climent i Maria Àngels Anglada també tenen el seu itinerari. Igual que l'arquitectura modernista. O la de més endavant i la de més enrere... Fins i tot, el parc Bosc pot presumir d'una passejada lletraferida.
En alguns punts d'aquestes rutes, com és lògic, uns i altres personatges hi acaben confluint. Però aquesta és la gràcia dels espais: que són polisèmics, permeables als batecs de la història.
Si Figueres ho creu oportú, encara es pot treure de sota la màniga alguna altra franja viscuda: Monturiol i l'era republicana; La ciutat sota les bombes; Narcís Pijoan i el seu temps... En cas que apareguin més estudiants amb fam d'investigar, per sort, de teca no els en faltarà.
