31 de gener de 2019
31.01.2019
Diari de Girona

Independitzar-se o ser independitzat

31.01.2019 | 06:00
Independitzar-se o ser independitzat

Cada cop que es parla de diàlegs, comissions bilaterals i taules de partit s'obren gran expectatives que es tanquen ràpidament quan es pronuncia la paraula «autodeterminació». I tanmateix, es torna a parlar de comissions i de taules per explorar els límits del diàleg. Potser val la pena deixar clara una cosa: amb la Constitució a la mà, Catalunya no pot independitzar-se. Si de cas, podria ser independitzada. La diferència entre els dos conceptes és l'agent actor. El reflexiu «independitzar-se» significa que la independència és decidida per aquell que esdevé independent. Catalunya es fa independent a si mateixa. Ser independitzada significa que algú altre decideix aquesta independència. La Constitució no admet que Catalunya s'independitzi, però Espanya podria decidir la independència de Catalunya. Seria legal. Però és complicat.
Perquè el Govern o les Corts de l'Estat espanyol decidissin la independència catalana, abans caldria modificar alguns articles de la Constitució. Per fer-ho és necessari un llarg camí: cal el vot de dos terços tant del Congrés com del Senat, noves eleccions, un altre cop els mateixos dos terços, i referèndum final. És a dir, cal la voluntat sostinguda, almenys, de dues terceres parts de la societat espanyola i els seus representants. En aquestes condicions es podria modificar l'article 2, que parla de la «indissoluble unitat de la nació espanyola», i els articles que desenvolupen el concepte, per tal que el Govern o el Congrés poguessin acordar la separació catalana. Però no és probable, ni ara ni en els propers anys, que dos terços llargs dels espanyols estiguin d'acord a passar de nació granítica a nació sorrenca, fragmentable.
Mentre aquest sigui el panorama, no es pot aspirar a aconseguir la independència catalana només amb la voluntat majoritària dels catalans, condició necessària però no suficient. No pas pels camins constitucionals (tot i que res no prohibeix intentar-ho i plantejar una iniciativa de reforma de la carta magna, per fer bullir l'olla i a veure què passa). I provar d'avançar per camins al marge dels constitucionals ha portat a les conseqüències que en els propers mesos acabarà de delimitar la sala penal del Tribunal Suprem. L'independentisme pot confiar que Espanya canviï, emprendre vies de confrontació molt arriscades, abandonar tota esperança, o confiar que un any o altre arribarà el momentum propici.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit