31 de gener de 2019
31.01.2019
Diari de Girona

La llei de les vibracions

31.01.2019 | 06:00
La llei de les vibracions

Vibracions, per dir-ho decorós i finolis. Més col·loquialment podem dir-ne brogits, esvalots, atabalaments, estrèpits, tot allò que sona amb estridència i ressonància i ens deixa atordits. La quisca que ens entra per l'oïda. Tot això ja té les seves lleis reguladores, que per lleis no quedarem; fa l'efecte que l'índex de lleis per càpita deu ser elevat. Amb tantes Administracions al damunt nostre res no s'escapa de ser legislat. I després de les lleis venen els reglaments. Un polític astut va dir «deixem que els adversaris facin les lleis, que nosaltres farem els reglaments»; una elemental lectura diu que les lleis no poden ser perfectes i que la murrieria d'un reglament pot deixar les coses més lligades que la llei de caire general. Lleis i reglaments, com una estranya parella d'amor i odi, poden obrir debats, interpretacions, conseqüències, que són els camps i vinyes del treball del Dret.

Una llei té per finalitat millorar la qualitat de vida de l'individu i de la societat. Un veritable dret, reforçat per aquella històrica declaració dels Drets Humans. A Catalunya és vigent una legislació contra la contaminació acústica. Si fa mal a les oïdes la paraula «contra» en podríem dir llei a favor de les vibracions no violentes i del so no escandalós. Un dia el Tribunal Europeu de Drets Humans va reconèixer que els ciutadans tenim dret al silenci ambiental o –almenys– a no ser contaminats o ferits per la violència dels excessos de les vibracions sonores. Després va venir la formació d'una consciència col·lectiva que moltes d'aquelles estridències que suportàvem infringien notablement el sostre de les llibertats. Ara, alguna llei marca unes mesures d'obligat compliment, amb l'objectiu de la protecció del descans i de la convivència.

Com que el legislador sempre és lluny, i en certa manera anònim, cal apropar el contingut de la llei a la geografia més propera, els ajuntaments, que han d'elaborar i adaptar aquell contingut a la ciutadania de quilòmetre zero. Concessió de llicències municipals, autoritzacions concretes, vigilàncies pertinents, tot és a mans de l'autoritat municipal. Els estudis d'impacte acústic s'han de realitzar escrupulosament, sense lloc a les ironies de contradiccions i favoritismes. La ciutadania comprèn habitatges, carrer, centres de treball i llocs d'esbarjo; és un espai i un conglomerat que ha de generar convivència.

Però el calendari, dissortadament, assenyala uns punts foscos, cada any, quan l'esbarjo, el turisme, el bon temps i el temperament mediterrani fan de l'aire lliure, la plaça i el parc urbà, un territori okupat sense horari ni control del so. En nom de visca el concepte de festival es pot arribar a límits discutibles o, com a mínim, opinables. Un trist exemple: a una ciutat es va celebrar una fira de les entitats culturals d'aquella localitat; en aquests casos les taules d'exhibició de cada una de les entitats que hi concorren són punts de trobada amb els passejants que s'hi acosten, interessant-se, dialogant, sobre l'activitat d'aquella entitat, el diàleg és bàsic en una fira d'aquest tipus; doncs bé, un cap calent va instal·lar en aquella mateixa plaça l'escenari d'un festival de música, amb els seus milers de decibels que varen matar i exterminar l'esperit de la fira de les entitats culturals.

Festes, campanyes, diades i altres mereixen una atenció en el sentit acústic. Encara es recorda aquella campanya contra els estornells, quan a l'entrada de fosc i des d'algunes places amb arbres se'ls volia foragitar amb un espectacle sonor i desagradable, cívicament parlant. Posats a opinar, també convindria saber què hi pinta aquella televisió engegada a tot volum a alguna terrassa de restautarant, quan –a més– ningú n'hi fa cas.

Siguin benvinguts els instruments legals que han de defensar les nostres oïdes. Hi ha tota una pedagogia per fer. La salut col·lectiva ha de ser defensada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit