Hi ha llibreries que, per les seves activitats culturals, més enllà de la venda són autèntics referents culturals de la seva ciutat, i no citaré pas noms, però segur que tots en coneixeu més d'una. En canvi, és més rar que aquesta funció la faci un restaurant. En el cas de Girona, sense por d'equivocar-nos, podríem dir que el restaurant la Penyora ha fet i fa aquesta funció. La Consol Ribas i en Lluís Llamas, des del 1979, han convertit aquest restaurant en un punt de fusió entre la gastronomia i la cultura. En aquells moments encara hi havia rastres de la Girona grisa i negra -el director de Punt Diari del moment va fer un editorial contra Xicu Cabanyes i un servidor per una performance amb un «Calze felatori», que va sortir cap a la catedral des de la sala Spectrum, la galeria de fotografia que hi havia al costat de la Penyora-. Alguns gironins d'aquell temps es miraven amb reticència l'oferta refrescant i innovadora del restaurant galeria La Penyora, però els de Banyoles -que era molt més «avançada», si més no artísticament i culturalment que Girona, val a dir-ho- ens hi vam abocar (eren els temps del Tint2, grup de combat artístico-cultural d'avantguarda).
El més sorprenent de tot, però, és la tenacitat i constància de la Consol i en Lluís per anar oferint, any rere any, una moguda cultural que és de referència a la ciutat de Girona i més enllà. Una moguda cultural i alhora solidària, ja que d'una banda rescata poetes «maleïts» i de l'altra promou, amb «El Patio», un acostament a les presons. Enguany ja porten la 12a edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, que aviat està dit. Aquest any ha estat dedicat al poeta coreà Yi Sang i a la cultura d'aquest país asiàtic, amb manifestacions gastronòmiques, musicals, etc. al·lusives. El poema El mirall de l'escriptor coreà ha inspirat una mostra col·lectiva i performace, que ha tingut lloc al Centre Cultural de la Mercè. La mostra gastronòmica -per cert, la cuina coreana ara està de moda- ha estat coordinada per Hyunjok Kim i Yi Uhjeen, amb la participació de diversos restaurants coreans. Paral·lelament hi ha hagut conferències i lectures de textos, una taula rodona al Col·legi d'Arquitectes (dilluns 4 de febrer) sobre arquitectura i poesia, una Gran Gala amb interpretació multidisciplinària de l'obra i el temps de Yi Sang (música, teatre, dansa, performance, màgia, amb més de 50 artistes), un festival de curtmetratges i la projecció del film La isla de Kim Ki-duk.
Gràcies, amics de La Penyora, per ajudar-nos a conèixer més -o conèixer-lo per primera vegada- aquest poeta pertorbador i la cultura que representa, que escrivia coses com aquesta: «La tinta vermella va brollar del fals cor. He arribat tard al somni/ en què em van condemnar a mort. Jo no exerceixo domini sobre/ el meu somni. Un gegantí pecat els impedeix estrènyer les mans.»
