Cartes

M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona

Sor Teresa, fa temps no ens veiem i no per falta de ganes. El dia 20 va fer anys que va arribar a la meva estimada ciutat, era l'any 1955, el seu destí l'antic Hospici de Girona, ubicat on ara hi ha la Casa de Cultura, la varen anar a buscar a l'estació sor Leonor i sor Andrea. Vostè tenia 23 anys i el dia següent, el 21, li varen ensenyar tota la casa, que diuen vostès. Han passat anys i també moltes coses, a vostè la varen posar de cuidadora dels nens petits.

Hem dit adeu a moltes Germanes, hem vist el canvi de casa, d'aquí varen anar a la llar infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia al Puig d'en Roca, el canvi va ser brutal. Passar d'unes parets ròniques i patis humits a com deia la tia sor Pilar «sembla un tros de cel» de tan clar que era i assolellat. La nostra coneixença ens ve perquè per ­nosaltres de petits l'hospici va ser lloc de visita, hi teníem la tia Pilar, germana de l'avi, i els nostres pares hi havien treballat tots dos abans de la guerra. Explicar d'aquesta institució em demanaria pàgines i avui sols vull fer un reconeixement.

A vostè que recorda amb tant enyor la seva arribada a Girona, on ha estat tan feliç i el record que té meu com diu sempre és vestida de comunió. Fa un parell d'anys varen patir el canvi de casa. Sor Leonor en té 97 i vostè sobre 87. Un canvi que li va suposar algun entrebanc de salut, ara superat sort a la companyia de sor Leonor i el temps que tot ho cura.

Sor Teresa, felicitats per aquest aniversari però sobretot per poder parlar de tant en tant i saber de les dues germanes que són part de la meva vida.

Han enverinat

una pineda a la Costa Brava

Marian Arjona Mendoza Sarrià de Ter

Amb aquest escrit volem denunciar públicament un atemptat ecològic en una pineda al terme municipal de Llançà. Aquest cap de setmana alguna persona o persones han volgut fer mal a la nostra pineda. Han foradat i enverinat els quaranta pins que la composen. Es tracta d'una parcel·la privada a la qual han accedit sense permís i amb voluntat de fer mal. Amb aquesta actuació posen en risc la qualitat paisatgística del lloc i la seguretat dels béns i de les persones. Són arbres molt grans i les fortes ventades que sovintegen per aquest paratge els poden fer caure si estan malalts.

Però la pineda és també de totes les persones que reivindiquem que les pinedes formen part de la personalitat de la Costa Brava i de la seva biosfera. Quan aquests ecosistemes estan desapareixent, i en ple debat sobre l'urbanisme sostenible a la Costa Brava, demanem un compromís tàcit per a la seva protecció arreu.

No entenem ni acceptem que algunes persones hagin atemptat contra aquesta pineda, cap motiu és justificable, i si es tracta de tenir vistes al mar, passejar de bon matí o al capvespre per la vora del mar, és el millor per gaudir de les vistes.

Demanem a la societat civil que es mobilitzi per vigilar, alertar i fins i tot denunciar quan detectin actuacions com aquesta. També encoratgem les autoritats a investigar el cas. Nosaltres ja estem treballant per salvar els pins.

Una nova estirp d'humans?

Jesús Domingo Martínez girona

El científic xinès He Jiankui va afirmar haver creat els primers nadons modificats genèticament. Utilitzant una tècnica per causar la mutació d'un gen en dues bessones, el científic les hauria fet, teòricament, immunes al virus de la sida.

La qüestió tècnica sembla resolta fa temps, però el problema que es planteja és de naturalesa ètica, s'assenta en la dignitat intrínseca de l'ésser humà, que és el que distingeix entre el que es pot i el que s'ha de fer.