El sexe és una necessitat bàsica de l'espècie humana (cada cop menys), però no dels individus. Les necessitats bàsiques, de les quals depèn la supervivència, són alimentar-se, aixoplugar-se (en climes adversos) i formar part d'un grup. Sense menjar ni beure, morim. Sense aixopluc en climes adversos, també. I els humans hem arribat on som perquè formem grups; sols, qualsevol bèstia de la natura ens derrota. Fins i tot Robinson Crusoe tenia el suport d'un grup, ja que tot el que sabia fer, i li va permetre sobreviure en arribar a l'illa, ho havia après en societat. Ara bé, ningú no ha mort per manca d'activitat sexual. Potser s'ha avorrit més que els veïns, o potser ha trobat més diversió en altres activitats; cada persona és un món. Però és possible arribar a vell sense respondre a la crida instintiva. Una altra cosa és l'espècie humana, que hauria desaparegut si en un algun moment tots els seus membres ha­guessin refusat aparellar-se. Si més no fins ara, ja que l'enginyeria genètica està obrint inesperats horitzons de reproducció sense contacte carnal.

Si l'activitat sexual no és una necessitat individual bàsica, no hi ha excusa per als religiosos que falten al seu compromís d'abstenir-se'n. Quan una persona entra en un orde que exigeix el vot de castedat, sap exactament on es fica. Ningú no l'obliga, i si de cas va ingressar sota pressió, enganyat o en estat de confusió, és lliure d'anar-se'n quan vulgui. Se'n diu penjar els hàbits, o la sotana, i molts religiosos ho han fet per amor, per iniciar una vida en parella, o per crisi de conviccions.

Cenyint-nos a a la qüestió del sexe, si no poden aguantar la crida de les hormones, si les seves conviccions no són prou fortes per deixar de fer el que la natura proposa però la supervivència no exigeix, que tornin al món secular, on també és possible viure la pròpia fe en comunitat. Per això no és acceptable l'argument que relaciona els casos d'abusos fastigosos que es van coneixent, aquest degoteig que no cessa i que fa témer una llarga durada, amb la prohibició de la vida marital dels ordenats. La idea que «tenien necessitats i les resolien d'una altra manera» és inassumible. Si el catolicisme decideix prescindir del celibat ha de ser perquè replanteja la doctrina, per tenir pastors més semblants a les ovelles, o per la crisi de vocacions. A més, l'abús no és només qüestió de sexe, sinó de poder. De domini sobre el desvalgut. Què en diu, el catecisme, de l'abús de poder?