Els moviments d'un Puigdemont necessitat de no quedar fora dels focus l'han portat a fer coses difícilment comprensibles. Promou la Crida dient que vol unir però en realitat divideix el PDeCat i accentua la divisió amb ERC, posa una demanda d'empara al Constitucional (un tribunal que deia que no tenia autoritat a Catalunya) contra una decisió de la mesa del Parlament, etc. La veritat és que sense tornar i posar-se en mans de la justícia, Puigdemont és ja avui un cadàver polític que tot el temps que trigui a desaparèixer serà temps perdut sense sentit.
La vaga dels taxistes, la baralla amb els VTCs, posa en evidència les carències d'un govern acostumat a no governar. Però més enllà d'un problema que no té solució fàcil, és una mostra dels problemes que es plantegen entre les noves formes de fer que permeten les noves tecnologies i les velles regles d'una societat que ja no existeix. Hi haurà altres casos. En aquest cas és l'encaix del transport tradicional amb l'impulsat per les noves tecnologies. No es tracta de donar prioritat a un o altre sinó de tenir un pla, una idea de mobilitat a les ciutats que no veig que ningú tingui. Quan alguns diem que hem de preparar-nos per la societat que ve, ho diem per avançar-nos a aquests tipus de problemes.
Cisma a Podem entre Íñigo Errejón i el partit que va fundar. Vist des de fora fa la impressió que és un problema de personalismes. Si Podem va optar per les confluències a molts ajuntaments i CA, per què ara vol expulsar Errejón per crear una plataforma a la comunitat de Madrid? Ja sé que Errejón ha estat poc elegant presentant la seva candidatura però trobo que o hi ha una lluita caïnita i personal entre Iglesias (i la cúpula de Podem ) i Errejón o Iglesias (que sembla el responsable de la reacció de Podem) té molt poca cintura política per reconduir les coses. Sembla que la calma d'Errejón i les queixes de molts líders territorials han obert un nou escenari i Podem està disposat a discutir amb Errejón una candidatura conjunta. El mal està fet. Veurem si són capaços de trobar una sortida raonable.
El Brexit es troba encallat. Ni May ni Corbyn ni el Parlament semblen tenir cap resposta solvent. És el resultat anunciat d'un referèndum mal plantejat, de la irresponsabilitat de Cameron convocant un referèndum per resoldre un problema del seu partit (que no del Regne Unit) i d'uns líders a favor del Brexit que van fer una campanya demagògica, plena de mentides (reconegudes per ells mateixos un cop finalitzada la votació) i que es van retirar, rentar les mans, un cop vist el resultat. Moltes veus demanen un nou referèndum, alguns diuen que no té sentit, que crearia un mal precedent. Però arribats a un atzucac i, ja que no són capaços de trobar una sortida, potser té sentit tornar a preguntar a la ciutadania ara que han tocat les conseqüències del Brexit. Si fos així, crec que la UE hauria d'estar oberta a ajudar el Regne Unit perquè amb la sortida (sigui pactada o pitjor, sense pacte) tothom hi perd.
Però també hi ha coses positives. A Catalunya, Portes Obertes del Catalanisme haurà presentat (el 23 de gener) un llibre sobre el qual López de Lerma parlava en aquest diari, en què 87 ciutadans (polítics, periodistes i personalitats de molt diferent signe) defensen el catalanisme obert, dialogant i inclusiu tot denunciant que el moviment independentista actual no va enlloc. Una bona iniciativa que dona veu a un col·lectiu que s'ha trobat a faltar en el debat polític a Catalunya els darrers anys i que Portes Obertes del Catalanisme vol mobilitzar.
També fa poc s'ha presentat a Catalunya la revista Política&prosa, que impulsen un grup de periodistes i polítics que diuen voler atendre a la recuperació de la dignitat de la política, a la consideració que mereixen totes les persones i el respecte a l'Estatut de Catalunya i la Constitució Espanyola. També diuen defensar la UE, la gran absent del debat del procés. I alerten, tant a Catalunya com a Espanya, del perill que representen els relats polítics i mediàtics que atien els nacionalpopulismes. Des d'aquí, els desitjo molta sort en el camí que han emprès. La presentació del número dos (que tracta de la defensa i reforma de la Constitució) va ser una conversa entre Lluís Bassets i el catedràtic Xavier Arbós. Si tenen ocasió de sentir-la els la recomano. Sols una resposta del professor, un referèndum sols té sentit convocar-lo per sancionar una proposta consensuada que tingui un suport majoritari (recordin el Brexit).
Les reunions entre ministres del govern Sánchez i el govern Torra continuen a bon ritme. Després de la reunió de Madrid entre Aragonès-Artadi i Calvo-Batet s'ha decidit obrir dues taules, una entre els governs i l'altra entre els partits amb els pressupostos en joc. Una bona iniciativa que demostra que el diàleg és possible tot i els judicis que dificulten les coses. Les dades sobre augment de les desigualtats a Espanya (molt per sobre de les de la UE en general) demanen solucions i els pressupostos de Sánchez van en la línia de reduir desigualtats. Un acord que permetés la seva aprovació seria una bona notícia.
Finalment l'acord firmat per Merkel i Macron a Aquisgran dona aire a Europa i reforça l'eix francoalemany que sempre ha estat a la base de la UE a més de posar sobre la taula la necessitat d'una política comuna de defensa. Davant l'increment del populisme i a pocs mesos d'unes eleccions europees que són decisives per al futur de la UE, és una notícia que dona esperança.
