Dissabte - Arraconar la violència

La fotografia de la cara ensangonada del regidor de Ciutadans de Blanes, colpejada a Torroella de Montgrí, a banda de recordar-nos alguna de les centenars de cares aporrinades l'1 d'octubre per guàrdies civils i policies nacionals, és també la foto d'una agressió injustificable.

La violència només genera violència i antipatia. L'independentisme, que ha estat víctima d'una execrable violència d'estat, ho hauria de saber.

Diumenge - Cridats a?

A les comarques de Girona, amb majoria d'ajuntaments convergents, van molt despistats per afrontar les eleccions de maig. Som Crida o som PDeCAT? La crisi d'identitat és superlativa.

El periple de Convergència des que va decidir deixar de ser Convergència és un procés de desatomització. El pas de Convergència a PDeCAT ja va significar una important pèrdua de suports pel camí. L'absorció o escissió ?encara no està clar? del PDeCAT a Crida pot accelerar la desatomització del centre i del centredreta català construït per Jordi Pujol.

Dilluns - L'escamot del cúter

Apareixen engrunades les plaques de la plaça 1 d'Octubre de Girona. La que una vegada va ser la plaça Constitució i, molt abans de l'incendi al final de la Guerra Civil, va ser la fàbrica Grober, en aquells últims temps (1939) gestionada per un comitè d'obrers.

Tant costa d'entendre que el vandalisme covard, nocturn, violent, de passamuntanyes, i de cúter, només fa que reafirmar posicionaments? Tant d'odi i tanta necessitat d'expressar-lo amb aquesta càrrega furiosa acaben fent emmalaltir.

Dimarts - Terrorista de Ripoll

Quan parlo del terrorista de Ripoll em refereixo a Abdelbaki Es Satty, l'imam esbotifarrat a Alcanar. Se'l considera el cervell dels atemptats que havien d'executar els joves de Ripoll i que ell va transmutar en terroristes. Dic que havien d'executar perquè van fracassar en la seva ambició de provocar una autèntica massacre i, a la desesperada, van improvisar els atemptats de Barcelona i Cambrils.

El secretari de la mesquita de Ripoll ha tornat a denunciar que, abans dels atemptats, la Policia Nacional es va presentar a la mesquita fins en tres ocasions per departir amb l'imam. Això, sumat a les notícies que diuen que va ser informador d'intel·ligència, fa que sigui del tot imprescindible que s'aclareixi la relació entre el terrorista i la policia.

Dimecres - Acabar amb el celibat

Francesc està resultant el Papa de l'Església catòlica més trencador de la seva bimil·lenària història, quan posa l'ètica, la veritat i la transparència de la seva església per damunt dels seus suposats interessos de subsistència. Francesc ha ordenat que s'investiguin tots els casos de suposats abusos.

Ara ha sortit el del mossèn de Vilobí d'Onyar, un autèntic depredador sexual, segons la cascada de casos que van aflorant.

Però aquest és només és el principi dels casos que poden arribar a aflorar. Són molts segles de contenció i de reprimir quelcom innat en la condició humana: la sexualitat. Això ha portat molts dels seus pastors a la furtivitat i, en alguns casos, a practicar abusos des de la superioritat que els donava entre els nens controlar el sistema educatiu.

Francesc és el pontífex que pot posar sobre la taula la fi d'aquesta barbaritat anomenada celibat.

Dijous - Entre Rudy i Xavi

Jordi Masquef, alcalde de Figueres, s'està significant en els seus primers temps d'alcalde com una mena de polític que ratlla el populisme declaratiu, si no és que té els atributs i la capacitat del que va ser alcalde de Nova York Rudolph «Rudy» Giuliani, que va aconseguir reduir radicalment la delinqüència.

Masquef ha dit que la seva ciutat és «un supermercat de la droga». I quan va ser nomenat va anunciar «mà dura contra la delinqüència».

El problema de dir és que al final s'ha de fer. No sigui que, volent ser el Rudy de Figueres, acabis convertit en l'Albiol de l'Empordà.

Divendres L'error preventiu

Cada episodi viscut des de l'1 d'octubre de 2017 sembla destinat a destruir qualsevol possibilitat de reconciliació. El judici dels presos catalans incomprensiblement engarjolats preventivament és ja una ferida incurable. Les furgonetes, manilles, presons, trasllats, burles de guàrdies civils dins de furgonetes, presons vexatòries... eren del tot innecessàries per a uns polítics no delinqüents que en el seu moment van renunciar a l'exili. La justícia espanyola, no volent ara cometre cap error per evitar la desautorització dels tribunals internacionals, ha comès amb la presó preventiva de la presidenta del Parlament, del vicepresident de Catalunya, dels consellers i de dos líders socials, un dels errors més grans pel que fa al conflicte social Catalunya/Espanya. Diran que ells es dediquen a la justícia. D'acord! Però això no treu que ells podien haver evitat una presó preventiva que referma en un independentisme cada vegada més irrescatable a centenars de milers de catalans, per molt dividits que estiguin sobre el camí a seguir per arribar a un lloc similar.