02 de febrer de 2019
02.02.2019
Diari de Girona

La guerra del taxi

02.02.2019 | 00:00
La guerra del taxi

Simplificant en excés, la política admet dues grans línies d'actuació: una que mira pel bé comú i una altra que se cenyeix a interessos particulars. Es parla d'un debat entre modernitat i conservadorisme, però en realitat la qüestió no és exactament ideològica, encara que admeti aquesta lectura. Per contra, té més a veure amb una imprescindible adaptació a la realitat. No només la globalització ha imposat un mercat mundial molt més competitiu, sinó que la tecnologia i l'accés a la informació han trencat moltes rigideses que podien tenir sentit en una altra època, però no avui. És el cas obvi dels col·legis professionals, que reclamen una liberalització urgent, o de la inevitable transforma-ció –altres parlaran d'«empoderament»– que ha suposat per a la indústria hotelera l'arribada massiva del lloguer turístic o de l'intercanvi de cases, els efectes dels quals no sabem mesurar encara amb el rigor suficient. Cap millora es porta a terme sense retrocessos i seria ingenu pensar que la Història avança només en línia recta. Els nous drets xoquen amb els antics i es perden seguretats a mesura que s'obren oportunitats.
L'aturada patronal que està portant a terme el sector del taxi a Madrid i en altres ciutats espanyoles reflecteix aquest xoc entre dos mons antagònics. Difícilment es pot argumentar que l'actual regulació del taxi posi el client en el centre. No ho fa ni per qualitat del servei, ni per preu, ni per varietat. Atempta en gran mesura contra la llibertat d'elecció, ens allunya cada vegada més del que ja constitueix una pràctica habitual en els principals països desenvolupats i defuig el problema en el que té de distintiu i substancial en els nostres dies. La tecnologia –agradi o no– és imparable i pretendre donar-li l'esquena resulta senzillament suïcida. Si no són els VTC –els famosos Uber i Cabify–, serà –ja ho és– el carsharing, el cotxe compartit, que triomfa a mig Europa. Així mateix, el votant exigeix ??cada vegada més un transport públic millor que alliberi les ciutats del pes aclaparador d'un trànsit excessiu.
Els taxis han plantejat malament un conflicte que els concerneix directament, com ens afecta també a nosaltres. Convertir els ciutadans en ostatges no sembla la millor estratègia quan es volen defensar els drets d'un pseudomonopoli que es veu amenaçat pels nous costums. En aquest sentit, la pitjor publicitat és una vaga salvatge que converteix els clients en usuaris forçosos de les VTC. En lloc de persuadir i adaptar els seus serveis a un entorn molt més competitiu, el taxi s'obstina a endarrerir les agulles del rellotge, una tàctica que difícilment li sortirà bé. Per descomptat, amb la seva pressió poden acovardir els governs però no frenar el curs de la Història, que al final acaba sempre imposant-se.
No hi ha dubte que, pel camí, totes les parts implicades hauran d'acceptar cessions que no satisfaran a ningú completament i que només serviran per anar guanyant temps; un temps que seria necessari per a la reinvenció del sector, si vol sobreviure en el futur. La famosa «mort lenta» de la qual parlen els portaveus del taxi suposa una resposta miop a un debat sense altra solució efectiva d'assumir els canvis tecnològics, introduir competència i prioritzar els clients. I si no ho fan, el temps ho farà per ells.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook