La reacció de Marta Madrenas a la resolució del TSJC que insta l'Ajuntament de Girona a reclamar a l'AMI la devolució de 49.000 euros pagats en quotes -perquè no és una associació que vetlli per cap tema municipal- es produeix a les portes del judici als dirigents separatistes empresonats. Per tant, es podia esperar un excés de verbositat per part de l'alcaldessa, habitualment donada ja a l'excés verbal i a buscar fresses per tapar la inoperància i mediocritat de la seva gestió.
Els termes que usa són perillosos per irreals i cínics. Qualifica d'orquestració -sinònim de conxorxa, contuberni o conspiració- la resolució del màxim tribunal de justícia català que té en la seva essència ser independent de qualsevol altre poder. Aquest llenguatge és homologable al que usava el franquisme per desqualificar els demòcrates que lluitaven per la llibertat. Nega legitimitat i honestedat als jutges del TSJC. Els presenta com les peces executives d'una trama que abasta la judicatura i la resta de poders de l'Estat amb l'objectiu de carregar-se una associació separatista i acaba el seu discurs afirmant que, si hom li falta al seu honor, acudirà als jutges (!) perquè li reparin. Mira per on: els jutges com a amenaça, la judicialització de la política.
El pitjor és el pòsit antidemocràtic de les seves paraules. Les institucions es regeixen i són regides per persones i lleis que han estat votades per la ciutadania o els seus representants. Com a alcaldessa n'encapçala una, l'Ajuntament, que es governa i nodreix a l'empara jurídica de l'Estat, que li permet recaptar els impostos municipals i exercir les seves funcions. Acusa sense cap prova i no accepta les regles ni les resolucions democràtiques quan no són del seu grat. Afirma que estudiarà com burlar la sentència que li prohibeix donar diners municipals a l'AMI. Si una alcaldessa, la primera servidora pública de la ciutat, proclama la seva rebequeria contra una resolució judicial o contra la llei, que l'obliguen com a tots, amb quina autoritat pot reclamar que paguem impostos i taxes que no ens semblin justos o correcte com o en què els gasta? El principi de lleialtat a la llei i respecte a les decisions judicials, a qui obliga primer en democràcia, és a qui governa.
