02 de febrer de 2019
02.02.2019
Diari de Girona

No n'estic segur

02.02.2019 | 06:00
No n'estic segur

Es casual que Podem i Maduro s'ensorrin alhora? Ho pregunto al meu psicoanalista, que no em respon, és clar. Les preguntes als psicoanalistes van en realitat dirigides a un mateix. Em pregunto, doncs, si és casual que Podem i Maduro etcètera. Però tampoc jo em responc. Cada vegada em pregunto més i em responc menys. Soc un contenidor de preguntes a la deriva, un vaixell fantasma ple de signes d'interrogació.
Hi ha algú aquí?
Les preguntes pesen, com els quilos, en caminar, en pujar les escales, en fer transbord al metro, pesen en sortir del llit i en entrar en el son. D'adolescent em preguntava què havia de ser de mi donades les meves escasses habilitats socials, la meva poca traça per vendre enciclopèdies porta a porta. No vaig saber respondre'm a això, a què seria de mi, però la por al món em va esperonar i, mal que bé, vaig anar tirant endavant per sorpresa dels meus pares i de mi mateix. Ara em pregunto què serà del món i tampoc soc capaç de respondre'm. O em responc matinant, pagant els meus impostos, portant el cotxe al mecànic cada 30.000 quilòmetres, segons aconsella el manual de l'usuari, i creuant els carrers pels passos de zebra. Quan tenia gos, recollia les seves caques i estava pendent de les vacunes obligatòries, i fins i tot li vaig posar un xip per si s'extraviava. Tinc el passaport en regla i prenc disciplinadament les meves pastilles per la tensió. Em fico al llit d'hora, com Proust, perquè tinc la fantasia boja que si soc bo acabaré escrivint jo també A la recerca del temps perdut, el primer tom almenys.
– Per què aquest paral·lelisme entre Podem i Maduro? –escolto dir al meu psicoanalista després d'uns minuts de silenci.
– No ho sé –dic–. Era una associació que es trobava allà, a l'abast de la mà i l'he agafat una mica a cegues. Crec que busco un paral·lelisme semblant dins meu, però no el trobo.
– Intenti-ho.
– No em ve de gust, la veritat.
Quan abandono la consulta, és de nit, però menys de nit que dimarts passat. Els dies comencen a allargar-se. No estic segur que m'agradi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit