Se li nota a l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, que tenia ganes d'accedir al càrrec i moure's d'un costat a l'altre de la ciutat i l'Ajuntament com si no tingués temps d'arribar enlloc. De fet es tracta d'això. Entre Marta Felip; el partit -millor dit, els diversos sectors del partit- i l'oposició, que ha jugat les cartes que li tocava jugar, han impedit que el flamant nou alcalde tingués temps per exercir com a tal. Ara té pressa perquè les eleccions estan aquí mateix i ha de demostrar que ell no és la seva predecessora ni tampoc Santi Vila. Vol marcar perfil propi i a quatre mesos dels comicis només li queda una opció: declaracions escandaloses que li permetin ocupar alguns titulars. Possiblement no li faltava raó a Masquef quan dijous va dir que Figueres és un «supermercat de la droga». Però no se solucionarà res cridant als quatre vents veritats com temples. Ni és l'únic problema de la ciutat alt-empordanesa. Figueres pateix des de fa anys d'una manca d'identitat que no li permet créixer, situació sovint augmentada per projectes encisadors que no han arribat enlloc. Ha de deixar de ser només la ciutat del Dalí i ha d'aixecar-se amb vida pròpia. Per això fa falta temps, estabilitat, calma i polítics que tinguin idees i les puguin treballar amb tots aquests elements. Amb quatre mesos, com a molt, es poden guanyar o perdre unes eleccions, però poca cosa més.