PAU d'Anglès demana prevenció

Pere espinet coll ANGLÈS

PAU d'Anglès (Per Anglès Units) hem demanat prevenció.

Malauradament, aquests dies, els mitjans de comunicació s'han fet ressò del fatal desenllaç de Julen, el nen que va caure dins un pou en el municipi de Totalán, a Andalusia.

El nostre poble és ric pel que fa a l'aigua, on bona part d'aquesta travessa Anglès, provenen de les deus de diferents llocs de les nostres muntanyes.

Tenim diferents torrents i sèquies, que en més d'una ocasió hem demanat a PDeCAT i ERC que seria bo d'actuar-hi per tal de prevenir algun accident i, en part, ens han fet cas. A més, tenim els entorns del Puig Bell i les mines del Sant Pare, on hi ha pous secs sense tapar i registres sense protecció. També creiem que seria bo de segellar l'entrada /la sortida de les galeries de les mines d'Osor, al terme d'Anglès, la qual cosa també es podria fer extensiva als pobles veïns.

El grup municipal PAU (Per Anglès Units) hem demanat a PdeCAT i ERC que seria bo fer una avaluació d'aquests llocs i, una vegada feta, destinar-hi els recursos que calguin per tal de prevenir algun accident.

Feliç dia de la Pau

IRIS SALA LLEAL vilablareix

Tant de bo aviat deixem de celebrar un cop a l'any el dia de la Pau.

Avui, dia de la Pau, nens, escoles, institucions, es reuneixen per cantar, per compartir actes, en favor de la Pau al món. Bona i mala notícia.

Bona, perquè en el fons, tots volem que la pau sigui una generalitat, no un fet extraordinari d'un sol dia a l'any. Mala notícia, per què això vol dir que encara, durant la resta de 364 dies, gairebé mai recordem que vivim i estem envoltats de constants batalles; no solament en altres llocs i en altres indrets del planeta, sinó també, dins els nostres cors.

Potser, doncs, per aconseguir que algun dia no recordem celebrar més el dia de la Pau, un cop a l'any, perquè serà alguna cosa tan natural i normal com el diàleg, la tolerància i la comprensió, potser penso, haurem de co­men­çar per la nostra pròpia pau. La de dins nostre, a casa nostra, amb els nostres veïns, amb el nostre poble.

Incomprensible un planeta de Pau, si dins nostre només regna el conflicte i la lluita.

I això és una opció.

Jocs de mans,

jocs de vilans

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

Dins la riquesa de les nostres maneres de dir se'n troba una de prou curiosa i molt adequada, per cert, als moments que estem vivint. Jocs de mans, joc de vilans significa que les trampes i males arts són pròpies de gent baixa de moral. Ara que aviat començarà el judici als presos catalans i si, com temo, es fan servir mentides i males arts per inculpar gent que no va fer res de dolent, podem fer servir aquesta dita tan significativa. L'astúcia d'en Rajoy que «las mataba callando» va ser aquesta: passar el problema que ell no podia o no sabia resoldre a la justícia i sabent a més que els jutges eren gent escollida pel seu partit i que agafarien la «patata calenta» i li farien la feina bruta. I així ha estat. Hem canviat de president però no de jutges i ara veurem fins on arriba la «vilania» d'aquestes persones que saben que els jutjats són imputats tan sols per estimar la seva gent. Ja s'han passat, i molt, amb una presó preventiva que no es mereixien i ara tenen a les seves mans actuar com a persones de llei i justes o passar a la història com vilans, gent sense ànima ni sentiments i actualitzant, per tant, la dita que encapçala la meva carta. Que els seus jocs de mans siguin propis de persones amb cor farcit de justícia i no acabi essent com la dita vaticina: «un joc de vilans».

Amics del Museu d'Art

M. Àngels Pagès Ventalló

n Tot el que sigui treballar per l'enriquiment cultural de les persones és sempre meritori. Això és el que ve realitzant l'Associació Amics del Museu d'Art de Girona al llarg de més de vint-i-cinc anys. Com és habitual, el passat dia 26 es va celebrar l'Assemblea General Ordinària. Els socis assistents vàrem poder gaudir abans d'una visita guiada a l'exposició: «De París a Girona, Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya», a càrrec de Carme Clusellas, directora del Museu d'Art. Una exposició temporal que val la pena anar a veure.

Vaig trobar molt interessant dins els projectes i línies d'actuació per al 2019, que l'Associació serà l'amfitriona del Congrés anual de la Federació d'Amics de Museus (FEAM). La seu d'aquesta XXVII edició serà a Girona i es realitzaran aquí, del 5 al 7 d'abril, els programes acadèmics i culturals per als congressistes. Serà una bona oportunitat de promoció de la cultura de la ciutat i de les comarques, ja que estan previstes visites a diferents llocs: un d'ells, el Museu Dalí.

També hi va haver un petit descans musical. El Trio op. 87 ens va obsequiar amb unes peces molt escaients per a l'ocasió.

Com sempre, la directora ens va informar dels projectes del Museu d'Art enfocats a fer-lo un espai viu i va agrair la col·laboració dels Amics en aquesta tasca conjunta de participar i donar a conèixer les activitats que es porten a terme al llarg de l'any

Abans de donar per finalitzat l'acte es va donar a conèixer el nom de l'Amiga honorària 2019. Enguany serà la sòcia Lluïsa Faixeda, professora d'Història d'Art Contemporani de la Universitat de Girona, en reconeixement a la seva trajectòria de treball a favor de l'Associació.