Canviar el nom de la Plaça Constitució per l'U d'Octubre es pot considerar una decisió política arbitrària (es podia mantenir la primera i buscar un nou carrer per l'altra), però és legal. El que no és legal, com acaba de sentenciar el TSJC, és que l'Ajuntament de Girona aprovi una aportació de diners a una entitat privada que té com a objectiu una suposada independència que no figura en l'ordenament jurídic, ni en les competències municipals. Els ideals polítics són dels partits; no de les institucions, que engloben tots els ciutadans.
Els ajuntaments reglamenten, fixen sancions i els veïns han d'acatar-ho. Qui pagui els impostos l'endemà del termini serà penalitzat amb un recàrrec. Qui aparqui en zona prohibida serà multat. Etcètera. La desobediència no s'accepta. I quan és un ajuntament el que adopta un acord arbitrari, injust o il·legal correspon als tribunals de Justícia anul·lar-lo. Les lleis obliguen a tothom fins que no es canvien i protegeixen els ciutadans de les arbitrarietats del poder. Així funciona el món democràtic. Una majoria en un Parlament o un ple no és una barra lliure. Vulnerar aquests principis té altres definicions que no casen ni amb l'Estat de Dret de les democràcies liberals.
La sentència del TSJC no en té res de «repressió». Fa complir la llei i les competències municipals. L'única «estratègia» que ha de buscar l'Ajuntament de Girona és exigir a l'Associació de Municipis Independentistes (AMI) el retorn dels 49.000 euros que corresponen a tots els veïns de Girona (els independentistes i els que no ho són). Per cert, déu-n'hi-do quin altre xiringuito s'han muntat per col·locar amics i coneguts si només l'Ajuntament de Girona ha aportat 49.000 euros en sis anys. Quant han recaptat? A què i a qui s'han destinat aquests diners? Les festes se les ha de pagar cadascú de la seva butxaca. No amb els diners de tots.
