Quan en Joaquim Nadal es va presentar per primera vegada a les eleccions per accedir a l'alcaldia de Girona, comentant-ho amb la seva mare, li vaig dir: si surt elegit, no tinc cap dubte que tindrem un bon alcalde, però perdrem un bon historiador. Han passat gairebé quaranta anys des que tinguérem aquella conversa, i els fets estan demostrant que realment en Joaquim Nadal va ser un bon alcalde, però ha continuat sent un excel·lent historiador. Amb gran satisfacció admeto que em vaig equivocar en la meitat del meu pronòstic, i em satisfà que hagi estat així. Tot i que en els llargs i fructífers anys en què va exercir el càrrec municipal s'hi va dedicar de valent, no va abandonar la seva atenció als estudis i a la investigació. Fruit d'aquesta labor d'intel·lectual i estudiós és el dens elenc de les publicacions que ha anat produint, i que segueix fent. Avui comentarem la seva darrera publicació. Es tracta d'un llibre de més de quatre-centes pàgines, titulat República i Guerra Civil a Girona. Estudis i documents. Les publicacions sobre aquesta temàtica no són pas escasses, però una majoria acusen una intenció partidista, especialment quan es tracta d'historiar la guerra. Una bona part dels autors s'inclinen a favor d'un dels dos bàndols. I no hi manquen els que són una clara i destacada apologia per un bàndol i un total rebuig per l'altre. El tema de la guerra mou moltes passions, malgrat hagin transcorregut prop de vuitanta anys des que varen emmudir les armes; però no s'ha aconseguit que es produís la total pacificació dels esperits. En canvi l'estudi que fa en Joaquim Nadal d'un tema tan compromès és totalment fidedigne, es basa escrupolosament en la documentació. Ha fet un seguiment exhaustiu dels documents en què es basa aquest estudi. Ha explorat tots els arxius i centres de documentació on és possible trobar les fonts d'informació sobre aquesta temàtica. Un treball intens i en alguns casos no exempt de dificultats.

Es tracta de la repercussió que tingué a la nostra ciutat el canvi de règim, passant de la monarquia a la república, i tot el drama de la Guerra Civil, si és que es pot qualificar de civil qualsevol guerra.

Aquest llibre ens presenta la Girona en el temps que va des de l'any 1931 fins al 1939. L'adveniment de la República, un fet transcendental que es produeix d'una manera suau i pacífica. Els projectes i les realitzacions de la corporació municipal, durant el breu període que precedeix l'esclat del drama del trenta-sis. La creació de noves escoles, el projecte del passeig Arqueològic a càrrec del notable arquitecte Rafel Masó, la mort del qual frustrà la culminació d'un procés que tardà anys a realitzar-se, i no pas amb el caràcter que hauria tingut quan fou iniciat. La guerra de la llet, mantinguda entre els productors i una bona part dels consumidors contra la corporació municipal. Amb la creació de la Central lletera, i la seva destrucció en esclatar la revolta. La participació de la guarnició militar de Girona en l'alçament contra el govern de la República.

L'ocupació de la ciutat per les tropes i la seva retirada, al captard del mateix dia, 19 de juliol. L'esclat revolucionari de la matinada del 20 de juliol, amb el saqueig i incendi d'esglésies, convents, seus de partits polítics i alguns establiments comercials. La persecució, empresonament i assassinat de suposats enemics de la revolució. La sublevació militar i la resposta revolucionària deriven en una cruenta guerra de dos anys i mig. Guerra que a Girona afectà en els primers temps amb el reclutament de combatents, alguns dels quals hi perderen la vida. Amb el perill de bombardeigs, que primer foren molt minoritaris; però que s'intensificaren en els darrers dies, afectant tots els barris de la ciutat i causant víctimes entre la població civil i la destrucció d'edificis. L'esforç realitzat per les institucions per mantenir una certa normalitat en la vida ciutadana. Continuant algunes de les obres en curs, elaborant projectes que només es pogueren realitzar en part, o només posant la primera pedra, com fou el cas de l'escola Prat de la Riba. El terrible problema de la falta de productes alimentaris. L'atenció als refugiats que s'acollien a la ciutat fugint dels fronts de guerra. La situació caòtica de la Girona de les darreries de gener i primers dies de febrer del 1939. Amb el sovintejat toc d'alarma de les sirenes i l'esclat de les bombes. La riuada de fugitius camí de la frontera, alguns només passant, altres sojornant uns dies o una nit, en cases de familiars o amics, o en centres oficials, o sota les voltes de certs carrers. L'entrada de les tropes dites nacionals, que per una part de la població representava l'alliberació, i per una altra part la repressió, o l'inici d'un exili que per a alguns va ser temporal, però que per a molts fou definitiu.

L'autor del llibre posa una especial atenció a l'actuació de la Comissió del Patrimoni Artístic. Entitat que s'hagué d'organitzar amb urgència per vetllar per la conservació dels edificis monumentals i del seu contingut, quan ja s'havia iniciat la destrucció de tot el que tenia caràcter religiós, sense posar atenció al seu valor artístic o arqueològic. Els integrants d'aquella Comissió hagueren de fer front a moltes dificultats, amb pobresa de mitjans de treball. I fins i tot amb exposició de la seva integritat personal.

Un capítol destacat és també el que dedica a l'orgue de la Catedral. Desmuntat, l'any 1936, i restaurat els primers anys quaranta. Amb una problemàtica que passats tants anys encara està ben viva en l'actualitat. Com també ha estat tractada amb tots els detalls i presentant les diverses versions, la incògnita, difícil de resoldre, de com es va salvar el famós martirologi de les Bernardes, en descobrir-se la seva secular existència. Llibre que finalment s'integrà al fons del Museu Diocesà.

Un darrer capítol està dedicat al delicat tema «L'Església de Girona, entre la República i el franquisme». I en una «Nota final» resumeix en tres pàgines el desenllaç del candent capítol de la nostra història referent als decisius anys 1936 al 1939. Aquesta és la visió, el laboriós estudi i el recte criteri d'un historiador que ha dedicat al tema una conscient i exhaustiva recerca i una equànime interpretació.