Es parla molt de la saviesa dels pops, que tenen un cervell o així en cada tentacle, però nosaltres tenim un encèfal en cada dit. Mirin, he canviat d'ordinador i tot just he trigat un parell d'hores a adaptar-me al nou teclat. Però no m'he adaptat jo: ho han fet els meus dits. Jo em limito a assistir, atònic, al procés. Mentre escric aquestes línies, observo les meves mans sobrevolant, com les dues ales d'un ocell, la superfície del portàtil. Cadascun dels seus apèndixs és com la ploma d'un ocell: només cal que es mogui lleugerament perquè l'au giri o perquè la pantalla de l'ordinador s'ompli de paraules que d'esquerra a dreta i de dalt a baix van omplint la pàgina. No soc jo, són ells, els dits, els que saben on es troben les lletres, els números i els signes d'interrogació. Tan sols un parell d'hores, i les tecles s'han fet amigues de les parts toves dels meus polzes, els meus índexs, els meus anulars, i fins dels meus menovells, pobres.
Jo no soc tan sociable com els meus dits. Jo no em porto bé amb les màquines expenedores de bitllets del metro, no les comprenc, no comprenc la majoria de les màquines, però aquí hi ha els meus dits per donar-me un cop de mà. Jo observo amb estranyesa el meu nou portàtil de 1.090 euros que conté avenços increïbles. Puc dictar-li, per exemple, i al moment apareix a la pantalla el que jo acabo de dir-li en veu alta. En aquestes, entra la meva dona.
- Què fas? -diu.
- Dictant-li un article a l'ordinador.
- D'acord, d'acord, recorda que cal anar a la ferreteria.
Però la meva llengua no té l'habilitat dels meus dits, perquè on jo dicto «he llegit», l'ordinador escriu «he fugit». I no he fugit, segueixo aquí, de manera que tanco el programa del dictat i retorno als dits, que no em deceben mai, mai. Gràcies a ells i a les meves mans en general no soc completament autista. Amb les meves extremitats he estimat i m'he fet estimar perquè acaricien molt bé. Preguntin vostès al meu gat, que veu la tele mentre l'amanyago. En fi, que queda inaugurat el nou aparell d'escriure articles, novel·les i, amb sort, fins i tot alguna poesia.
