Dos milions

La setmana que ve comença el judici contra dotze líders del Procés al Tribunal Suprem. Uns quants més seran jutjats en un altre moment pel TSJC i uns altres romanen a l'estranger, sense que cap país els hagi extradit pels delictes més greus que els imputen les acusacions espanyoles. Per als que es jutgen la setmana que ve, la fiscalia demana penes de fins a 25 anys de presó, i l'acusació particular exercida pel partit polític Vox eleva la petició fins a 74 anys en el cas d' Oriol Junqueras i cinc dels exconsellers. Per tant, Vox pretén que aquestes persones es podreixin a la presó, per dir-ho en termes col·loquials. No és més amable amb altres processats, ja que demana tres penes de 52 anys i tres més de 24 anys. Aquest partit polític, habitual denunciador i acusador de l'independentisme als tribunals, i que amb aquesta actuació ha assolit un determinat prestigi, va aconseguir un 11% dels vots a les eleccions andaluses i va pel camí de repetir o millorar aquest resultat a les properes eleccions generals espanyoles. Això pot significar més de dos milions i mig de votants. Però l'exigència de duresa també brolla de partits suposadament menys extremistes. És el cas de Pablo Casado i els seus companys en la nova línia estratègica del PP, orientada a connectar amb el sentiment nacionalista espanyol en termes de passió futbolística, així com de destacats portaveus de Ciutadans, sense oblidar que al PSOE també se'n troben, encara que no sigui la línia oficial. D'aquests polítics que desitgen obertament la imposició de dures condemnes, n'hi ha uns quants que operen en la política catalana i tenen dret a faristol al Parlament de Catalunya. En termes catalans s'adrecen a menys del 10% dels votants, que és la xifra dels que desitgen una política de «mà dura», però al conjunt espanyol l'abast d'aquesta demanda arriba al 28%, amb pics de més del 30% a les dues Castelles.