Ara fa set dies, en aquesta mateixa columna, escrivia sobre la imminència del trasllat dels polítics independentistes a Madrid i de l'inici del judici. Efectivament, divendres es van traslladar els presos però el Tribunal Suprem va fixar finalment l'inici del judici per a dimarts, dia 12. Tot i això, dues de les defenses han sol·licitat que s'ajorni tres setmanes més la data d'inici per poder estudiar adequadament les proves presentades. Ja fa temps que sabem que les estratègies de defenses no són les mateixes en tots els casos, però també s'ha comprovat que hi ha una majoria de lletrats que estan allargant els terminis i dilatant els processos. El que resulta menys comprensible és que són les mateixes defenses que després denuncien el retard de la causa i qüestionen la celeritat dels membres del tribunal a l'hora de resoldre els seus recursos. D'una banda els donen molta feina i de l'altra es queixen que no la fan prou de pressa. Algú podria interpretar que mirant de prémer l'accelerador i fre alhora volguessin provocar un accident. No és un plantejament gaire diferent al que ha inspirat el procés polític quan s'ha buscat, prioritàriament, que els moviments propis acabessin provocant l'error de l'adversari. D'altra banda tothom sap que l'objectiu final de les defenses és portar aquesta causa als tribunals internacionals. El Suprem n'és plenament conscient i, en aquesta fase, està prioritzant les garanties a la celeritat. Encara no se sap què resoldrà sobre la petició d'ajornament però fons del Tribunal ja fa dies que adverteixen que els seus ritmes no són els de la política i que si les sessions del judici coincideixen amb la campanya electoral no està escrit enlloc que s'hagin d'aturar durant el període d'eleccions. La intenció dels que estan provocant l'endarreriment de la causa sí que podria estar relacionada amb la voluntat de convertir-la en un judici polític en el sentit més estrictament partidista.