Fa uns anys, un lladregot va assaltar al migdia una dona a l'ascensor d'un edifici de l'avinguda Jaume I, a Girona. Els crits d'alerta de la víctima van mobilitzar el veïnat i el delinqüent no va poder fugir. Després de declarar, no va sortir al carrer amb l'habitual «llibertat amb càrrecs». Aquella dona era fiscal. Avisats els seus companys d'ofici, es van conxorxar per demanar la pena màxima a l'infractor i van comptar amb la complicitat dels jutges, de ben segur perquè aquella colla de fiscals es feia estimar. Així va ser que l'assaltador va anar a parar a presó. Gràcies a aquest incident sabem que el Codi Penal es deixa interpretar per castigar amb duresa delictes que considerem menors, per usuals. A hores d'ara, la delinqüència de tota mena és part substancial del país. Els robatoris a domicilis i comerços són diaris i cal vigilar constantment les pertinences quan anem pel carrer, ja sigui el mòbil o una trista bicicleta. Els lladres entren i surten dels Jutjats, acumulant antecedents. Si no és que són bandes organitzades que amb un cop de gas salten a un altre Estat i corre a buscar-los. Si la Justícia tenia cap caràcter preventiu, fa temps que l'ha perdut entre aquells que han tingut una altra educació. Si en un moment desesperat no gosaríem ni de robar un croissant per les conseqüències que ens comportaria, vist com està el pati, en quatre dies ens plantejarem de robar tota la fàbrica de croissants, a cara descoberta i amb un somriure trapella.
Els Estats es justifiquen per garantir la propietat privada i la seguretat ciutadana. Per això hi ha Exèrcit, cossos policials i un servei de Justícia. Així, es fa difícil d'entendre per què ningú no fa un cop de puny a la taula per aturar tanta rapinya. Paguem per un servei que no ens és donat. A l'altra banda, hi tenim la secta dels acollidors, uns per guanyar-se el Cel i els altres per tombar el capitalisme, sempre que saquegin el veí i mai a ells. Si per fer front al desgavell hem d'anar armats pel món com a les pel·lícules americanes, aquí imperarà la llei de la jungla. Com en el cas de la fiscal, caldrà interpretar el Codi Penal per castigar el delicte amb totes les conseqüències, fins i tot les més extremes i punyents. Cal deixar ben clar a tothom que això no és un campi qui pugui. Res no pot justificar que ens prenguin allò que ens ha costat moltes hores de feina aconseguir. I així fins al dia que ens causi sorpresa que a la portada del diari hi trobem que algú ha robat una trista bicicleta.
