Soc creient i no em fa vergonya dir-ho. El que sí que em fa vergonya -o més aviat ràbia i indignació- és veure com l'Església, en aquest cas la catalana, està intentant minimitzar els casos d'abusos sexuals a menors que s'han destapat en les darreres setmanes. Que l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, digui que els casos detectats a la seva diòcesi poden respondre a «un mal moment» dels capellans hauria de ser inadmissible per a qualsevol catòlic. També m'hauria agradat que aquí a Girona hagués sortit algun capellà -i a poder ser, el Bisbe- a donar explicacions sobre el cas de Vilobí d'Onyar, en lloc de fer donar explicacions al delegat de mitjans, que, malgrat fer molt bé la seva feina, no és mossèn.
Queda molt bé que el papa Francesc condemni els abusos sexuals dins l'Església, però ai! Que diferent és admetre que això passa a casa nostra. Evidentment, no tots els capellans són abusanens ni monstres. N'hi ha que han fet i segueixen fent una grandíssima feina. Però si l'Església catòlica es creu els seus propis principis, no pot continuar encobrint delinqüents. I si, de passada, vol intentar reconnectar amb part d'una societat que cada cop li està més allunyada, li cal entomar un mea culpa més contundent i públic.
