A menys de quatre mesos per a les properes eleccions municipals, a cent vuit dies per saber qui ha guanyat les eleccions -no necessàriament qui acabarà governant- a tots els pobles i ciutats, així com a autonomies i fins i tot al Parlament Europeu, sembla que el context que ha marcat els darrers mesos comença a canviar. I de ben segur ho farà d'una manera accelerada. Sembla com si no fóssim conscients de com s'accelerarà els ritme en els propers dies.
Ja es coneixen bona part dels caps de llista de la majoria de formacions polítiques i la precampanya de mica en mica comença a accelerar-se. Però la calma dels darrers mesos sembla que ha arribat a la fi, o que en breu hi arribarà.
El proper dimarts, 12 de febrer, comença el judici del procés, un judici que s'allargarà com a mínim tres mesos i que tot sembla indicar que conclourà amb la campanya electoral iniciada.
La sentència sembla que serà després de les eleccions municipals. Sens dubte, aquest judici tindrà un impacte emocional important a Catalunya però també a la resta de l'Estat. De conseqüències imprevisibles. També, electoralment parlant. Molta gent se sentirà impactada pel que es digui durant aquests mesos de judici.
La precampanya es produirà enmig d'un important soroll mediàtic que tindrà en els fets d'octubre del 2017 l'epicentre del debat preelectoral. Serà impossible aïllar-se del que es digui en el judici. No només per la importància històrica d'aquest -jutjar mig govern de la Generalitat que fa mesos que no veiem- sinó també perquè el judici taparà la resta de temes que podrien ocupar l'agenda mediàtica.
De ben segur hi haurà un seguiment mediàtic important i es rememoraran moments intensos que tots tenim gravats a la memòria. Fins a quin punt influirà tot aquest clima a l'hora de decidir el vot? A quanta gent els acabarà marcant el que es digui i es vegi a partir de la propera setmana? Quin pes tindrà en els actes de campanya?
Molt. No en tinguem cap dubte. Però també hi haurà altres factors que acabaran marcant unes eleccions que es produiran després d'anys de recessió que han acabat covant un malestar que sembla que ja emergeix sense complexos. Són molts els municipis que no estan bé. En què els seus ciutadans no es troben a gust. Que els sembla que els han canviat la ciutat. I aquests també votaran en aquesta clau. Hi ha molta gent molesta que té ganes d'expresar-se a través del vot.
La il·lusió sempre és important en unes eleccions municipals, però segurament en aquestes estarà menys present que mai. El dolor, les emocions i el malestar seran més protagonistes aquesta vegada. I això es traduirà en divisió, confrontació i dificultat de conformar majories.
Hi ha un altre factor que mai no falla i que segur que tornarà a ser determinant. Tot i que em temo que amb menys pes que en altres ocasions. La capacitat de gestió. A última hora, els que elegirem el proper vint-i-set de maig és quin equip gestionarà la nostra ciutat en els propers anys, i això la gent ho té molt en compte.
Potser menys que en altres ocasions, però també acabarà influint en el sentit del vot. Històricament aquells partits que són capaços de transmetre capacitat de gestió tenen un avantatge competitiu respecte a la resta. Sobretot en les eleccions locals.
D'altra banda, costarà molt trobar canals on es parli de la campanya municipal. El soroll serà important però costarà trobar propostes concretes sobre la nostra ciutat. Només els mitjans locals i les xarxes socials parlaran de les petites coses que canviaran la quotidianitat dels nostres veïns. Això, encara que sembli estrany, també és una novetat. Tindrem més informació que mai però ens costarà trobar la que ens interessa. Haurem de buscar les propostes enmig d'un excés d'informació.
Així doncs, l'escenari reuneix tots els requisits per ser d'allò més incert. És molt difícil fer vaticinis a quatre mesos vista. Hi haurà de tot: dolor, emotivitat, dubtes, ràbia, malestar, racionalitat però molt poca esperança. Hi haurà elements comuns però també moltes diferències. Hi ha molts municipis on regna la tranquil·litat i en canvi en altres el malestar es palpa simplement passejant pel carrer. S'ampliarà la distància entre municipis.
Quins consistoris ens deixarà el vint-i set de maig? Serà governable?
Molt poques certeses en temps de canvi. I això ho podrem veure en pocs dies. Concretament cent vuit.
