La dreta espanyola s'està radicalitzant fins a nivells d'una gravetat que només es poden trobar en els llibres d'història dels anys previs a la Guerra Civil. Amb un llenguatge immund i de guerra ideat per l'aznarisme, però ara acompanyat d'un fet extremadament greu i insensat com és llançar la seva gent al carrer per intentar desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa. Sánchez és qui han votat com a president d'Espanya els diputats de les Corts i, per tant, els espanyols. Intentar aconseguir, agitant les baixes passions, allò que les urnes els ha negat, només té un nom, segons el seu propi diccionari: cop d'estat. Voler treure del poder el president legítim d'un país a través de l'agitació de la turba caldrà preguntar-se, depèn de com vagi aquest cap de setmana, si pot ser considerat -també amb el seu propi llenguatge- rebel·lió o sedició.

És molt gruixut el que està passant. Estan acusant el president legítim d'Espanya «d'altra traïció» i bombardejant-lo amb qualificatius gravíssims: «mediocre», «incompetent», «okupa de la Moncloa», «el major traïdor» «egòlatra», «irresponsable» o «còmplice d'un cop d'Estat». Amb Casado i Rivera competint en fúria, extremisme i perversió del llenguatge, amb el suport de l'extrema dreta d'un Abascal que s'ho mira amb delit esperant la seva oportunitat i amb el disseny intel·lectual de José María Aznar, l'home que segons assegurava temps enrere un important càrrec socialista «ha convertit Espanya en inviable».

Rivera i Casado competeixen per convertir-se en el Juan Guaidó ibèric, com si el veneçolà hagués aconseguit fer-se ja amb el poder d'aquell país d'ultramar. L'Espanya radical té el beneplàcit dels mitjans de dretes, que són la immensa majoria. I quan es domina això de moda en el periodisme que es diu relat, es té molt de guanyat perquè situa sempre el PSOE un pas per darrere.

La dreta només té un objectiu que passa per patrimonialitzar tot el poder. I es pensa que des d'allà podrà tapar els dos milions de catalans independentistes als quals Pedro Sánchez sembla que vol tractar de manera diferent. És la conjura d'uns grandíssims insensats.