08 de febrer de 2019
08.02.2019
Diari de Girona

No serà un judici més

08.02.2019 | 01:33
No serà un judici més

Crec sincerament que el Regne d'Espanya no ha calibrat bé el que els ve a sobre. De judicis importants n'hi hagut molts. A mi me'n venen al cap uns quants. El procés de Montjuïc de 1896-7, el procés contra Ferrer i Guàrdia de 1909, el procés contra Macià a París el 1927, el procés contra Lluís Companys i el Govern de la Generalitat de 1934, el procés contra Lluís Companys de 1940, el Proceso de Burgos de 1970 contra 16 militants d'ETA, el Proceso 1.001 contra la direcció de CCOO i ara, al 2019, el procés contra el Govern i el Parlament de Catalunya.

Que ningú s'enganyi, estem parlant d'un procés de la magnitud dels anteriors. Aquest judici en realitat està jutjant 2,5 milions de catalans. El Regne d'Espanya dona un senyal: els catalans no som ciutadans espanyols. El rei actua al capdavant d'una trama neofranquista, la prova és que sempre que pot dona la mà al jutge Llarena. En un país amb forta tradició democràtica el cap d'estat s'abstindria de fer cap gest a l'espera d'una sentència. Ell, amb els seus gests, dona per fet la demanda de condemna del jutge instructor. I la separació de poders? Imaginem –necessitareu LSD– que els jutges del Tribunal Suprem absolguin els republicans catalans. Com quedaria Felip VI? Només el fet que no sigui creïble la possibilitat de l'absolució és una fallida de la justícia espanyola.

Hi ha coses que depenen del govern de Pedro Sánchez i que no fa. No assegura que els trasllats siguin fets amb decència. Que no s'humiliï els republicans i que asseguri que no passin fred. Que puguin fer una bona defensa. Que el Fiscal general, nomenat pel seu govern, doni ordres als fiscals de retirar les acusacions infundades fetes pel PP. Que l'advocacia de l'estat faci el mateix. Que fiscals i advocats de l'estat no segueixin les acusacions dels neofeixistes de Vox. Que no financin la defensa de Pablo Llarena en els seus embolics judicials privats (500.000 euros). No tenim una dreta antifeixista, però almenys podríem tenir una esquerra antifeixista. Només ho és Podem.

Arribats a aquest punt és impossible que qualsevol persona decent pugui defensar la idea que el tribunal que jutja el govern i el Parlament de Catalunya sigui independent. Alguns d'ells han format part de la nomenclatura del PP. Ells mateixos s'havien d'haver retirat. S'hauria d'acceptar la seva recusació.

És veritat que això encara no és Turquia, però no és ni Dinamarca, ni Anglaterra. Crec que és incompatible ser d'esquerres i defensar Manuel Marchena, per exemple. Intento posar-me al lloc de l'altre i, francament, no ho entenc. Si Catalunya fos una república socialista independent i es jutgés Inés Arrimadas per rebel·lió i el president del tribunal que la jutgés cobrés de la Fundació Irla, jo mateix demanaria que dimitís. Les esquerres espanyoles també estan en perill.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook