08 de febrer de 2019
08.02.2019

El punt 21 del llistat de 21 punts

08.02.2019 | 01:33

Molt s'ha parlat sobre que els 21 punts que Presidentorra va reclamar a Pedro Sánchez tracten més d'Espanya que de Catalunya, no deixa de ser una curiosa manera de «fer república» aquesta de preocupar-se per la regeneració de l'estat de què volen marxar. També resulta curiós exigir amb una mà la separació de poders, mentre amb l'altra es demana al govern que passi per sobre dels tribunals i deixi lliures els presos. Però a hores d'ara no ens sorprendrem d'una incongruència més o menys del govern català, entre les idees de bomber que tenen els d'aquí, i les que els venen dictades des de Waterloo, és lògic que uns i altres facin impressió de necessitar tractament psiquiàtric. Res de nou. A mi, el que de debò m'ha deixat preocupat és l'últim punt, exactament el 21, el deuen haver posat tan enrere amb la intenció que passi desapercebut. Com que soc dels que encara es resisteixen a reconèixer que tenim un govern i uns dirigents completament idiotes malgrat tants indicis que així ho afirmen, vull creure que el redactat diu exactament el que vol dir.

Diu el punt 21: «S'ha de fer efectiva una política de fosses comunes». Glups. Deu ser la primera vegada que un govern declara, negre sobre blanc, que vol iniciar una política de fosses comunes, i a sobre sol·licitant al Govern espanyol que col·labori en la massacre. No diré que fins ara no hagin existit règims que han fet un ús a discreció de les fosses comunes, però tenien almenys la decència de fer-ho clandestinament, a cap se li va acudir anunciar-ho en document públic. O, almenys, a mi no em consta que en Hitler escrivís que «s'ha de fer efectiva una política de camps d'extermini», i el mateix m'atreviria a assegurar de Stalin i els gulags. S'agraeix la sinceritat de Presidentorra.

Suposo que el govern –a il·lusos no hi ha qui els guanyi– creu encara possible la independència i es deu veure en l'obligació de preparar un lloc de descans etern per a tots els catalans que no la volien i no han marxat a temps, o pels que no puguin demostrar puresa de raça, o pels que se sap que han votat partits no prou catalanistes en algunes eleccions, o –toco fusta– pels periodistes que mai es van creure les seves mentides. O per qui sigui, tampoc no ens posarem ara legalistes. Està bé ser previsor i preparar una política de foses comunes, que després se t'acumulen els cossos i els has de llançar a les cunetes, ja sabem com funciona, això.

Agrada també que no es tracti d'una sola fossa comuna, sinó que el famós punt 21 faci servir el plural. Política de fosses comunes. Una sola fossa comporta despeses de trasllat, imaginin que la fossa es cava a Barcelona, no sé, al Camp de la Bota per no improvisar, i que fins allà han d'arribar des de tot Catalunya els mals catalans. El que estalviaríem -això sí que ho tenen les fosses comunes, permeten quadrar millor els pressupostos- en taüts, làpides i altres despeses d'enterrament, se'ns n'aniria en transport. És elogiable que es pensi en diverses fosses, si és possible una a cada comarca, per descomptat que de dimensions més generoses allà on hi hagi votants de partits no prou sobiranistes, botiflers en català planer.

A mi, el redactat dels 21 punts em porta a la memòria Antífanes, que va deixar dit que qualsevol cosa pot dissimular-se menys l'amor i l'ebrietat. I no li veig a Presidentorra cara d'enamorat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook