09 de febrer de 2019
09.02.2019

Cartes

09.02.2019 | 01:54

Begur, ciutat de vacances, que guai!
Cristina Badosa catedràtica jubilada de la Universitat de Perpinyà
L'alcalde de Begur, Sr. Joan Manel Loureiro, ens va convocar dissabte per aclarir la situació urbanística del municipi. Ens van lliurar un bonic díptic en D3, amb il·lustracions de disseny «net». Les explicacions simples i didàctiques havien d'aclarir dubtes i calmar les nostres inquietuds. Els tècnics de l'Ajuntament no van parlar de l'impacte de les noves urbanitzacions als mitjans marítim i forestal, en la sostenibilitat dels aqüífers, la capacitat energètica, la massificació estacional, la contaminació i gestió dels residus, la saturació de les platges i de la vila, el revertiment dels beneficis als seus habitants.
El díptic evidencia que el futur del desenvolupament urbanístic de la vila depèn del POUM del 2002, i de l'adaptació del 2015 seguint els mateixos criteris, que l'economia de la vila ha de passar pel totxo i el turisme estacional, i que durant els darrers anys d'aquesta legislatura el consistori ha aprovat per unanimitat llicències de grans promocions, sense estudiar-ne la sostenibilitat. La justificació del Sr. alcalde: evitar que les indemnitzacions milionàries recaiguin sobre els begurencs.
Al final del díptic es promet un procés participatiu dels begurencs al POUM de la propera legislatura. El 2015 ja s'havia promès participació ciutadana, consens entre les formacions, transparència i bones pràctiques en la gestió. Només s'ha mantingut el consens entre les formacions a l'hora d'aprovar llicències.
Quins drets atorga un paper certificat de l'Ajuntament sobre l'edificabilitat d'un terreny? Quins criteris s'han seguit per definir les zones urbanes i les urbanitzables? Per què la població ha de pagar els errors dels elegits? El desenvolupament econòmic de la vila ha de seguir un model obsolet que cronifica la desigualtat?


Unitat!
Xavier sicart Roig ANGLÈS
Un petit país com el nostre no té més força que la seva gent. No tenim armes, ni gaire poder econòmic, ni gaire influències... però per sort som gent una mica tossuda que estimem la llibertat. No volem que ens diguin el què, ni com hem de fer les coses, volem fer-les a la nostra manera, decidir en llibertat. Aquesta manera de fer, que en certs aspectes és un avantatge perquè obre moltes oportunitats, és una dificultat a l'hora d'anar junts.
Des de fa uns anys i sobretot la darrera dècada, són molts els catalans que s'han adonat que les cotilles que ens imposen des de l'estat espanyol són massa fortes i han dit que ja n'hi ha prou. Aquest gran moviment de gent que s'ha afegit a l'esperit de la independència s'està a punt de perdre per la incapacitat dels partits polítics que dintre del sistema democrático han capitanejat els moviments, els han utilitzat, manipulat i els han portat a una manca d'acords i d'unitat. Unitat és la paraula que més sona ara a les concentracions, però també és una paraula que els partits polítics ignoren constantment encara que la vagin repetint, com han repetit tantes paraules que han buidat de sentit. Per això m'atreveixo a proposar que els militants de partits polítics els deixin, per demostrar-los que fins que no escoltin el clam de la gent no els tornarem a donar suport i confiança, i no els tindrem en compte, com ells han fet amb nosaltres. Per sort hi ha molts altres moviments socials i culturals per desenvolupar activitats cíviques i polítiques sense interessos partidistes.
No volem més tripijocs entre els partits, volem, exigim, que es diguin les coses clares i que posin un sol objectiu clar, la llibertat i la independència del nostre país. Jo avui m'he donat de baixa del meu partit. Animeu-vos-hi, a veure si així reaccionen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook