09 de febrer de 2019
09.02.2019

Sempre ens quedarà el «youporn»

09.02.2019 | 01:46

El món de les cites a cegues fa temps que ha traspassat el llindar de la realitat. Qui més qui menys ha tingut alguna vegada un compte a una de les diverses aplicacions virtuals ideades per satisfer, a cors i òrgans sexuals més solitaris, un amant, un rotllo d'una nit, una parella o fins i tot la servitud d'un nou pagaf... amic que et pugi l'autoestima a l'espera de temps millors. I aspirants. Moltes d'aquestes plataformes són, salvant distàncies, com la percepció del càncer: si no hem patit pròpiament el seu procés endèmic, de ben segur coneixem algú del nostre cercle que és propietari de l'experiència i ens ha explicat algunes vicissituds eroticofestives. De fet, amb els relats que porto recollint des de fa anys, ja podria escriure una novel·la a mig camí de les trames de Danielle Steele, Stephen King i Pilar Rahola. O millor encara, una sèrie de Netflix. De fet, tinc un esborrany al calaix i aprofito per llençar el mocador aquí. Editors i productors interessats: envieu privat al diari. De res.

D'aquest fenomen se'n poden extreure algunes reflexions que, si bé és cert que són del tot prescindibles –com l'article en si, no ens enganyem– tampoc està de més tenir-les present, pel que pugui ser. La primera apunta al fet que en segons quins àmbits encara costa admetre obertament ser usuari d'aquestes aplicacions, o diem que ho som per curiositat, que en veritat no hi creiem perquè no estem tan desesperats. De la conclusió se'n deriva una segona que ens remet a la popular sentència del perspicaç Dr. House: «Tothom menteix». Malgrat això, no cal ser pacient del departament de diagnosi de l'Hospital Universitari de Nova Jersey, i que et descartin infinitat de malalties –inclosa el lupus, clar– fins a identificar l'origen del teu mal in extremis al final de l'episodi, per adonar-se'n; n'hi ha prou amb fixar-se en alguns dels perfils que pul·lulen per aquestes webs especialitzades: frases per descriure's de cop de puny a la cara, descarts com qui compra a la carnisseria, fotos impostades o hàbilment escapçades, exigències de sibarita, falta de vergonya i miralls... Especial esment per aquells que, a sobre, es venen amb la foto d'una muntanya o d'esquenes mirant el mar. Un gran «facepalm» per tots ells.

La tercera i última reflexió és conseqüència de les dues anteriors i és que, tot i refusar-la públicament, molts toleren un cert grau de falsedat, fins i tot els posa, almenys durant aquest mercadeig inicial. Necessitem que ens rescatin d'una realitat ferida i melancòlica. Fracassada emocionalment i comunicativament. La història dels nostres dies. Però no ens adonem que un cop imbuïts en aquesta espiral de falses atraccions, les mirades, el flow, el foc lent i la seducció que abans ens empenyia a destapar el vel de la sinceritat i a dir-nos a la cara que ens agradàvem, tot això s'afoga en un mar de previsibles frustracions. Encara sort que sempre ens quedarà el youporn.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook