La Fiscalia de l'Audiència Nacional dubta que hi hagi «imparcialitat i serenitat» si el procés es jutja a Catalunya. És a dir, el fiscal de l'elevada institució independitza l'esmentada regió, en situar-la a l'estranger. És de suposar que la parcialitat i excitació denunciades també desacrediten les universitats i hospitals catalans, classificats, però, entre els millors d'Espanya i del món. Es requereix molta temprança per confiar que un operador jurídic que professa aquesta lletania inconstitucional posseeixi la «imparcialitat i serenitat» per participar en un drama judicial en què es juga la integritat de l'Estat. Per descomptat, l'acusador públic no ha estat rellevat immediatament de la posició que ha abusat.
Per contra, una manifestació massiva a Madrid a dos dies del judici al procés en el Suprem no entorpirà la «imparcialitat i serenitat» de la capital, tot i que es desconeixen els estudis que classifiquen determinades ciutats espanyoles com a imparcials i serenes per sobre de qualsevol terratrèmol. Així es desenvolupa Terminator contra Relator, l'última superproducció del gènere de monstres. Segons la sinopsi d'aquest títol a estrenar, les dretes terminants intenten arruïnar els intents de Sánchez per relativitzar la qüestió catalana.
El cartell promocional de Terminator contra Relator va ser revelat a la portada íntegra d' ABC de dijous passat. Els tres protagonistes exterminadors competeixen pel paper protagonista, amb una ferocitat que no es recordava des que Bette Davis i Joan Crawford van arribar a les ungles. La dreta requereix un líder únic, i el diari es veia obligat a encastar Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal. Junts, remenats i embolicats en la bandera. Cada triumvir viril pugna per arrabassar els focus als seus rivals. Al davant, Pedro Sánchez no encaixa en el paper d'independentista, però la seva interpretació del paper de Relator ha desfermat el pànic entre els seus adversaris del PP. I sobretot, entre els seus enemics del PSOE.
L'excés de trànsit per la dreta obliga Casado a insultar amb l'apassionament escassament imparcial i serè de Nicolás Maduro. En la lluita del suposat president del PP per ser més de Vox que ningú, només li va faltar exceptuar Catalunya de la seva croada contra l'avortament, per les mateixes raons industrials que l'impulsen a promoure la natalitat a ultrança. Aznar li ha ordenat que copiï la seva Blitzkrieg, al crit de «vagi-se'n senyor González». Els excessos artillers, que en geografies més parcials anomenarien mala educació, obliden que Sánchez no té el llast d'una dècada de poder absolut a l'esquena. El minso currículum del socialista, madrileny per a més senyes, impedeix penjar-li un Gal encara que els xiscles del president pitjor valorat dels populars convidin a concloure que el president del Govern ha matat innocents amb les seves pròpies mans.
La còlera aporta un espectacle impagable, però no sempre corre proporcional als vots. No es pot descartar que Terminator Casado i els seus palmers de la franja extremenyocastellanoaragonesa del PSOE reforcin Relator Sánchez, que gairebé apareix com un personatge cultivat enfront de la barbàrie desplegada pel seu agressor. El president del PP convida els socialistes a «rebel·lar-se» contra l'usurpador de la Moncloa. Es veu que les rebel·lions es tornen virtuoses quan les empunya la dreta. Com la majoria d'assumptes, dit sigui de pas.
L'histerisme només demostra que a Casado li fan mal les males notes del CIS, on Catalunya no té la transcendència catastròfica que li assignen les dretes. L'argument més sòlid del PP contra Sánchez ridiculitza la seva voluntat de perdurar en el poder, llevat que l'instint de supervivència mai va ser un vici en un governant amb un any en el càrrec per complir. Més perillós resulta que l'irritat president popular es burli d'un rival amb només 84 diputats. Renova el ridícul de la dreta, desarborada per tan minvada tropa.
Hi ha tantes dretes que un sol article no és suficient per contenir-les. Ciutadans fa veure que desconeix Vox, però afavoreix que la ultradreta moderada presideixi la comissió andalusa que engloba la memòria històrica. Vox també pretén l'exhumació de Franco, amb la particularitat que vol exhumar-lo viu. Les dues espanyes pugnen per la vigència del dictador, com gairebé sempre.
Mentre la política espanyola s'aferra a les seves arrels medievals, l'intrèpid Donald Trump anuncia la seva segona cimera amb Kim Jong-un, i confessa «una bona relació» amb el mandatari nord-coreà, al qual volia exterminar mitjançant l'arma nuclear. L'inquilí de la Casa Blanca ha fixat la trobada a Vietnam, país governat pel règim que va matar seixanta mil soldats nord-americans fa mig segle, per no parlar de la viceversa. Que primitius són els estrangers, enfront de la «imparcialitat i serenitat» de l'arena ibèrica.
