10 de febrer de 2019
10.02.2019

El dietari

10.02.2019 | 06:00

Dissabte. AVE «low cost»?
RENFE ha anunciat un servei d'AVE low cost per enllaçar Catalunya amb Madrid o Madrid amb Catalunya. Serà un AVE amb un bitllet molt més barat però, segons la companyia, «amb menys prestacions».
Em costa imaginar què vol dir menys prestacions. Si l'AVE no té prestacions! L'única que té són uns cascos que si te'ls poses es destrueixen al pavelló auricular, que serveixen per veure una pel·lícula en un monitor minúscul a 5 metres de distància, un lavabo, un bar i, si vas a primera, igual et donen una publicació còmica que es diu ABC. Clausuraran el lavabo i deixaran de fotre estocades al bar? O potser anirà més lent? Low cost és un concepte que consisteix bàsicament en trobar maneres de putejar el viatger per justificar que un mateix servei sigui més barat.

Diumenge. Bolos de cap de setmana
Ciutadans ha convertit les seves batucades de cap de setmana en altaveus aprofitant que les redaccions estan més seques de notícies i són menys especialitzades. Avui s'han deixat caure per Blanes per anunciar mocions a tots els ajuntaments on tenen representació –de moment no són molts, però tot arribarà– perquè Pedro Sánchez no indulti el govern català que va empresonar Mariano Rajoy.
Llevat que el partit de Carlos Carrizosa tingui informació privilegiada, demanar que no s'indulti algú a qui no s'ha condemnat és, senzillament, pervers i inquietant. La irresponsabilitat de la política actual no té límits.

Dilluns. La tramuntana parla
Fa anys que no es vivia un episodi de tramuntana tan persistent i virulent. Fins al punt que avui s'han registrat cops de 180 quilòmetres per hora al coll de Belitres, a Portbou. Feia 10 anys que l'anemòmetre no registrava una força igual. Però, mesures a banda, la tramuntanada d'avui és diferent. Els que viuen o hem conviscut amb ella, sabem que aquest vent parla i s'expressa. A vegades amb cops secs que fa que se sentin colpejar amb una força impressionant les persianes, els contenidors de les escombraries, els trens a l'estació, les uralites o els barrets de xemeneia. Altres vegades és silenciós i només se sent com fa cruixir delicadament les branques dels arbres quan la tramuntana hi passa per sobre i els fa un suau pentinat. El més pertorbador és quan entra remolinada, fent corrents estranyes i provocant un udol calcat al plorar dels nadons o dels gats. És aterridor fins al punt de trencar-te el son.
Però avui ha estat molt diferent perquè s'ha endut coses, com desenes de teules del vell mercat municipal, una sòlida cabana de fusta de ribera amunt, i també ha trencat un xiprer i una olivera. Un fet força insòlit, en un lloc on tot està doblement agafat –fins i tot els arbres deuen tenir més arrels– perquè tothom sap que, en cas contrari, la tramuntana tot s'ho endú.

Dimarts. «Merda de justícia» 1
«Quina merda de justícia» és l'eslògan triat pels CDRs per a una innecessària protesta que ha consistit en omplir de merda els accessos dels jutjats. Em pregunto quina rendibilitat tenen per a la causa independentista accions d'aquestes característiques. Difícilment farà canviar d'opinió a la justícia sobre com combatre una ideologia que ha metabolitzat com un delicte en si mateixa.
Fins al 2 d'octubre, l'independetisme català va ser un moviment amb un pla uniforme. Ara és un desmanegat exèrcit de Pancho Villa. L'empresonament i l'exili dels líders independentistes ha estat més efectiu del que podrien somiar els seus inspiradors. Sobretot perquè, de moment, fa impossible el relleu dels seus líders.

Dimecres. Perseguir creences
A les comarques de Girona, una seixantena de russos han demanat asil a través de la Creu Roja perquè són testimonis de Jehovà. Resulta a que al país de Vladímir Putin aquesta religió ha estat declarada «organització extremista».
S'estan imposant noves inquisicions arreu del món per perseguir creences religioses. Personalment, mai he entès el credo dels testimonis de Jehovà i els prefereixo a una distància sideral. Com en general no entenc la pràctica de cap religió. Però això no treu que faci pànic que cada dia més es persegueixi, per part dels estats, allò que no s'entén.

Dijous. Anem-la a buscar, la bola de drac
Un jutge de Girona ha anul·lat la prohibició que impedeix que l'Exèrcit participi a la Fira Expojove. L'Ajuntament havia vetat els militars en aplicació al codi ètic de Fira Girona que impedeix la difusió d'elements bèl·lics.
Diu el jutge que l'Ajuntament ha actuat de forma arbitrària perquè en una fira anterior va permetre l'exhibició d'armadures, espases i llances i en una altra, la recreació d'una batalla medieval i d'un campament romà. Resulta que les armadures i espases es van poder veure en una fira de manga intergalàctica, i les batalles històriques i el campament en una fira de clicks de Playmobil. Una fira de còmics amb, com aquell qui diu, l'armadura divina de l'orfeó de la Lira i l'Excalibur de torn del Satanàs Cor Petit de torn. I l'altra fira era d'aquells ninots asexuats de plàstic recreant un campament romà. Aquestes dues fires comparades amb uns paios marcials i uniformats que busquen reclutar soldats per a la guerra en una fira destinada als joves.
Un dia ens trobaran per terra buscant no la bola de drac, sinó el sentit comú. I ens preguntarem en quin moment el vàrem perdre i a on.
Que Déu ens agafi confessats!

Divendres. «Merda de justícia» 2
Els Mossos d'Esquadra s'han vist obligats a complir les ordres del poder judicial, encara que això posi en risc la seguretat dels ciutadans que els paguen. Han ordenat que 70 instal·lacions judicials del país tinguin vigilància permanent i això ha obligat a palplantar 400 agents a mirar les musaranyes, impedint que facin la seva feina que consisteix en protegir a la gent. Més quan l'origen de tot plegat es basa en una nova perversió del llenguatge. Escampar fems en els jutjats no és cap «atac», sinó que és una protesta (improductiva) que pot ser sancionada però mai considerada com atac, assalt o escomesa.
Un dels èxits de la dreta política i sociològica que marca l'agenda a Espanya és la militarització del llenguatge i la «batasunització» dels conceptes. Per evitar caques a les portes dels jutjats estan posant en perill vides de ciutadans, com ha passat avui a Puigcerdà que, segons els sindicats policial, s'ha impedit que una patrulla de mossos es desplacés a un incendi d'un edifici amb gent atrapada a dins perquè els agents feien d'estaquirots solitaris davant d'un edifici judicial.
Amb simples vigilants de seguretat i unes pales per recollir merda no passarien? Calen experimentats i cars policies per evitar l'escampada de fems?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació