10 de febrer de 2019
10.02.2019
DIARI DE SESSIONS

Entre el judici i l'extrema dreta

10.02.2019 | 06:00

A les portes del judici
Madrid és una ciutat fabricada pel poder. És una creació de l'Estat. A Barcelona, quan la gent s'emprenya, imagina un món diferent. No s'hi posa pas per poc. Per Barcelona han passat totes les utopies d'Occident, des de l'anarquisme al socialisme, i ara el sobiranisme. I en alguns moments han pres el poder. Crec que a Madrid l'Estat mai ha perdut el control. Fins i tot durant la Guerra Civil, qui dirigia la lluita era l'Estat. Una cosa que a vegades no tenim prou en compte és que el franquisme ho arrasa tot i extirpa la cultura política a Espanya. Ho fa a través de l'afusellament i l'exili.
Ara, a Madrid hi ha moments de protesta, es condensa la protesta i hi ha motins. Com el març del 2004, després dels atemptats d'Atocha. El 15-M, un altre.

La batalla de Barcelona
La pèrdua de Barcelona és fruit d'errors d'anàlisi. La ciutat de Barcelona és l'expressió màxima de la complexitat catalana. No s'entrega fàcilment a ningú. Les alcaldies de Barcelona exigeixen bons intèrprets. Crec que Convergència va menystenir els efectes de la crisi econòmica. Estàvem contents que l'Ajuntament tingués superàvit però vam oblidar que les butxaques de molts barcelonins tenien dèficit.
Darrerament, les alcaldies de Barcelona moren a la Diagonal. L'alcalde Hereu, en la fase final de desgast del PSC, va ensumar que la gent tenia set de consulta, i en va convocar una sobre la Diagonal, això era com beure una Fanta calenta. L'alcalde Trias va voler convertir la nova urbanització de la Diagonal en l'aparador final del seu mandat. Ha quedat un gran bulevard, però en el pic d'una crisi era un missatge que les energies es concentraven en el lloc on es passa menys necessitat. I ara Ada Colau també està entestada en el tramvia de la Diagonal. No fos cas que hi deixi les dents. Jo si fos alcalde, de la Diagonal en sortiria cor­rent.

L'extrema dreta
Salvini guanyarà les properes eleccions europees i segurament precipitarà unes noves eleccions la pròxima tardor per guanyar-les i obtenir la posició de primer ministre. La Lliga pot aconseguir el primer ministre de dreta extrema d'un dels grans països europeus. El Moviment 5 Estrelles ha demostrat el seu to amateur total perquè era bo en la protesta però immadur en la governació. La gent vol que la governació proporcioni resultats, no pas només retòrica.
A Espanya, Vox tindrà uns resultats que ens faran posar les mans al cap. El vot de protesta. Un cicle electoral complet. Començant per les municipals, autonòmiques i europees. No vull, per res del món, precipitar ni facilitar l'arribada de l'extrema dreta al Parlament espanyol amb una agenda obertament hostil cap a Catalunya. Convé donar suport a la majoria de la moció de censura per intentar passar el xarampió que avui es manifestarà a Madrid i trobar sortides a l'actual conflicte. Aquest és el meu punt de vista i així el defensaré amb vehemència en els propers dies, crucials.

La no centralitat del treball
Els canvis tecnològics implicaran modificacions en aspectes fins ara essencials com la centralitat del treball i el funcionament dels sistemes de producció. Ara vindran els bots, una mena d'assistents personals, una cosa cilíndrica a la qual podrem donar ordres. Coses com una consulta mèdica la podrà fer un robot.
Hi ha una notícia durant la campanya electoral nord-americana que em va impactar: el transport de 50.000 llaunes de cervesa Budweiser des de la fàbrica a un centre de distribució a 200 quilòmetres de distància i sense conductor. Què devien pensar molts treballadors pobres en veure això? A qui van votar? El que està clar és que el capitalisme està entrant en la seva fase de ciència-ficció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook