Els veïns de Sils han estat víctimes de 78 robatoris en només cinc mesos. Bàscara i Garrigàs alerten d'una onada de robatoris. Els lladres entren a dos domicilis de Besalú en només una tarda per robar joies. Cau una banda que ha comès 14 robatoris en vehicles de garatges d'Olot. Almenys set comerços de centre de Figueres han patit robatoris i furts en les darreres setmanes. Denuncien robatoris a l'interior de cotxes a Torroella de Montgrí. La policia va al darrere d'una banda que ha comès una onada de robatoris a Santa Coloma de Farners. Aquests són els titulars d'algunes de les informacions publicades al Diari de Girona els dos darrers mesos. I hem de tenir en compte que les policies, per indicació política, no informen dels robatoris i atracaments perpetrats al seu territori amb l'excusa de «no crear alarma social» quan l'única alarma que pateixen els ciutadans és l'activitat delictiva.
Les dades oficials dels primers nou mesos de 2018 ja eren preocupants: els robatoris amb força als domicilis havien augmentat un 30,7% respecte a l'any anterior a les comarques gironines. Més de 10 robatoris cada dia denunciats. Actualment, és difícil que algú no tingui un familiar, un amic o un conegut que el seu habitatge no hagi sigut objecte d'algun robatori. Els afectats assisteixen impotents a aquest exponencialment increment de la inseguretat ciutadana. A Vilobí, els veïns s'han organitzat per aturar l'augment de robatoris. A Santa Coloma, fan patrulles nocturnes. Les associacions veïnals de Sils s'han mobilitzat per exigir més seguretat. Els barris gironins de Sant Narcís i Santa Eugènia han demanat a l'Ajuntament la restitució del policia de barri. Recentment, els alcaldes de la Selva, una de les comarques més castigada pels robatoris, van demanar a la Conselleria d'Interior un enduriment de les condemnes pels casos de robatoris. El problema, però, no és només de Codi Penal.
La frustració és de tanta envergadura que molts pobles gironins que no disposen de policia local (només n'hi ha a 37 dels 221 municipis de la província) han demanat a Interior la instal·lació de càmeres de videovigilància en diferents espais públics amb l'objectiu de poder investigar i prevenir els delictes. És una mesura que pot proporcionar una aparent tranquil·litat, però que no resol el problema de la inseguretat als municipis. Les competències de seguretat ciutadana són de la Generalitat i el Govern català està gairebé inactiu des de fa molt de temps.
