La millor defensa: un bon atac

ÀNGELA FERRER I MATÓ Girona

Ara que començarà l'injust judici als nostres presos, crec que val la pena recordar aquest adagi molt antic però que no passa de moda. Sabem que s'estan fregant les mans tot pensant qui la dirà més grossa per comdemnar unes persones que no han fet res més que estimar Catalunya. Llavors la tàctica d'atacar tot el que han fet malament aquests jutges venuts a un Estat anticatalanista i que és molt pot ser més eficaç que intentar moure uns cors endurits per la ràbia i la mala fe. No valdrà sortir com a víctimes, la tàctica ha de ser atacar quan hi ha matèria sobrant per fer-ho.

A part d'això, voldria fer dues preguntes que em preocupen, n'hi ha més però aquestes em preocupen especialment. 1. Què hi pinten, els de Vox, com a acusadors en el judici? Hi tenen dret? 2. Com poden deixar lliures els components de La Manada, que la feren tan grossa, i res de presó preventiva? Són preguntes que em posen malalta.

Sense dignitat, encaixonats

i maltractats

JOAN JANOHER I SADURNI FORALLAC

L'enunciat en si ja és esfereïdor. Com es pot permetre la injustícia què s'aplica als nostres polítics empresonats? Tot plegat representa un retrocés inconstitucional, que no respecta els drets bàsics, que la llei hauria de perseverar i respectar. Els sentiments que avui viuen els catalans, ens fan sentir una vergo­nya desconeguda en tot el que es mou dintre la justícia democràtica d'arreu del món. Tot plegat, demostra el que per a l'Estat representa aplicar la repressió més contundent que mai s'havia conegut i és desconeix. Són unes pràctiques injustes com innecessàries, per demostrar fins on se'ls permet jugar amb la justícia.

Tothom ha sentit parlar del cor­redor de la mort a les presons d'EUA. Considero que els condemnats són més respectats que els nostres polítics. El sol fet de defensar uns drets aprovats pel Parlament de Catalunya, per assolir lliurement la nostra independència. S'inventen unes causes insostenibles de credibilitat, com també, de criminalització: als que són perseguits i empresonats, per castigar-los injustament de forma preventiva, i fora de context, dintre l'àmbit internacional. Incorrent en un despropòsit inhumà, pel tracte que reben, per part de la justícia, en què els trasllats són més que humiliants, quant al tracte, i mitjans de transport, pot er creuen que no tenen sentiments, trepitjant la seva dignitat, i encaixonats?

Tensió als carrers de Barcelona

Mireia Arumí Francitorra GIRONA

Fa uns dies anava passejant per Barcelona i em vaig trobar molts policies i manifestants amb les cares tapades i estelades. No sé com vaig acabar barrejada entre la multitud i encara menys com la situació va derivar en la següent: amb uns simpatitzants de Vox en un costat del pas de vianants i una colla d'independentistes a l'altre. La tensió en l'ambient era palpable i només va caldre tirar un llumí perquè explotés. Aquest llumí va ser un crit insultant dels de Vox. El que va tenir lloc després va ser un efecte «dòmino», tot el que semblava que en uns primers moments s'havia contingut, van començar a cridar-ho. Tots dos costats van començar a insultar-se i jo em vaig espantar perquè veia un odi i una ràbia en els seus ulls que no podia entendre. Tot d'una un policia es va posar al mig i va dir: «Senyors, la meva feina no és estar aquí vigilant que no es matin perquè no saben respectar-se ni acceptar altres opinions, així que els aconsello que recordin que són persones humanes. Els policies marxem». Després d'això els de Vox que eren minoria van dispersar-se i els independentistes van callar.

Així que jo vaig tornar cap a casa reflexionant sobre com unes paraules havien fet passar a les persones de l'instint animal d'atacar moguts pels sentiments a recuperar el pensament racional. I és que la línia que ens separa dels animals quan ens deixem portar pels sentiments, soterrant la racionalitat, és molt fina.