Si hi ha una cosa que suporto menys que el malbaratament dels diners públics, és el cinisme dels responsables polítics. El gener de 2008, fa més d'onze anys, escrivia l'aspirant a alcalde Carles Puigdemont al seu blog: «Hem demanat la dimissió del regidor d'Urbanisme». La peça portava per títol un explícit Rèquiem pel Xalet Tarrús i avisava que calia seguir parlant-ne «perquè no pot ser que la ciutat hagi de pagar, en metàl·lic o en espècie, un error municipal d'envergadura. La dimissió de Joan Pluma seria l'inici de la solució». Puigdemont va ser l'alcalde que havia d'haver donat l'empenta definitiva al Bloom. Es calcula que hi ha hagut 1,8 milions d'euros d'inversió, més d'un milió dels quals va ser gastat en la compra d'equips. Tot això es troba desaparegut. Ningú sap on és, i les sospites apunten a una venda fraudulenta o en el mercat de segona mà. El Bloom es va finançar amb diners de tots els europeus. Quan la Comissió Europea demani que en què es va gastar aquest fons, l'Ajuntament de Girona haurà de retornar-ho: en metàl·lic o en espècie, que diria l'alcaldable Puigdemont. De moment sabem que bona part va anar a gastar-se també en assessors i en festes i festetes. El bluf del Bloom ens costarà als ciutadans una suma considerable. Espero dimissions. I la ciutadania, també.
