Cal que es reuneixin Donald Trump i Vladímir Putin per escenificar el retorn de la guerra freda trencant davant les càmeres l'acord de Washington del 8 de desembre de 1987, que Mikhaïl Gorbatxov, llavors líder soviètic, veia com «la fita separadora entre l'època de creixent risc de guerra nuclear i l'era de desmilitarització de la vida de la humanitat». El món sencer va observar en directe com Ronald Reagan representava a l'ala est de la Casa Blanca la cerimònia calorosa que acabava amb la guerra freda eliminant els míssils nuclears o convencionals amb abast entre 500 i 5.500 quilòmetres.
El canvi climàtic polític torna a la guerra freda després del refredament social de les zones temperades de l'estat del benestar i Europa ha d'aprovisionar-se de peces de folre polar. En les reunions que van commemorar el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial les preocupacions van ser el nacionalisme i el recordatori de Trump que Europa necessita un exèrcit propi que la defensi (d'ell, també).
La Xina té un avió que vola a sis vegades la velocitat del so i se'n riu dels míssils creuer que està millorant Estats Units perquè arribin a Àsia. Contra el nou armament hipersònic, que prova Rússia, hi ha poca defensa. Torna la passarel·la armamentística. En el règim únic, el mercat no dissuadeix al mercat i la cursa armamentística permetrà que els impostos inverteixin més en joguines bèl·liques i gastin menys en pressupost social.
Calen les imatges trencadores de Putin i Trump perquè ens adonem que s'imposa la dieta caníbal (compatible amb el veganisme) i la coronació col·lateral de Corea del Nord com a model: societats de merda, ben armades.
