Una comunicació insuficient entre els organismes reguladors ha impedit tradicionalment descobrir els fraus fiscals a escala internacional. Sobre aquest fet, els experts recorden que el blockchain o cadena de blocs -una base de dades descentralitzada en què les transaccions electròniques es registren de forma segura, privada i verificada- no està restringit per les jurisdiccions de cada país, de forma que, gràcies a aquesta tecnologia, la circulació de la informació podria deixar un rastre sense interrupcions i, per tant, fàcil de seguir. Nombroses fonts afirmen categòricament que l'economia futura es basarà en aquest tipus d'intercanvis, dissenyats inicialment per controlar els moviments de les monedes virtuals com el bitcoin. Se suposa que, d'aquesta manera, es podrà prescindir de la majoria d'intermediaris, alhora que es guanyarà fiabilitat. Veus autoritzades com la del fundador de la companyia especialitzada Orvium, Antonio Romero, es mostren optimistes davant la possibilitat que les agències estatals dialoguin per prevenir i perseguir el frau. Sense negar la transparència, hi ha professionals que addueixen que l'anonimat impedeix que el blockchain funcioni com una resposta immediata contra el delicte. Els reguladors poden veure què passa, però són incapaços de saber qui hi intervé. La legalitat topa, un cop més, amb l'anonimat.
