12 de febrer de 2019
12.02.2019

Brexit i elasticitat de la demanda turística

12.02.2019 | 06:00

En teoria econòmica, el concepte d'elasticitat de la demanda és prou rellevant com per centrar en ell aquest article en relació amb el que pot succeir en les destinacions de casa nostra i de la resta de la Unió Europea com a conseqüència del Brexit.
El final de març està molt a la vora i amb la seva arribada es produirà –o no, qui sap– el començament del període transitori incorporat a l'abandó de la Unió Europea per part del Regne Unit de la Gran Bretanya. Unió de la qual ha format part des del seu començament. I anteriorment –des de 1973– de la precedent Comunitat Econòmica Europea, col·loquialment coneguda com a «Mercat Comú».
Ningú sabia, en el moment de redactar aquest article, si hi haurà un Brexit molt dur o menys dur, però en qualsevol cas serà dur. Tampoc tenim coneixement de si s'aconseguirà una sortida mínimament pactada o a les braves.
Aquesta segona possibilitat seria, òbviament, la pitjor situació per a totes dues parts, perquè sabut és que sempre que una o les dues parts en una negociació no són hàbils per arribar a un consens el més freqüent és que es generi desordre, o tal vegada caos, per moltes mesures preventives que hagin adoptat una i una altra.
Excepte si es produeix una improbable tornada enrere amb un referèndum nou, la materialització del Brexit, desitjat i votat afirmativament per una majoria –no excessiva– de britànics, serà sens dubte un canvi molt negatiu en l'entorn turístic d'allà i d'aquí.
Respecte de les destinacions d'aquí, hi ha massa incògnites sense resposta malgrat la fase transitòria que finalment s'adopti. Perquè del mercat emissor britànic han viatjat anualment de vacances cap a Espanya molts milions de turistes.
En el mercat emissor d'allà caldrà veure de quina manera la ruptura comercial amb la UE afecta l'estabilitat de les ocupacions de les persones de classe mitjana i baixa, segments de procedència de bona part dels viatgers cap a l'Europa mediter­rània. Després del Brexit, els consumidors potencials de viatges de lleure amb nacionalitat britànica patiran els temuts efectes devastadors de la pèrdua de poder adquisitiu fora de les seves fronteres per l'esperada progressió desfavorable en el tipus de canvi de la seva moneda nacional, almenys mentre no s'estabilitzi. I també els nous tràmits fronterers d'entrada i sortida.
I és per això que cal parlar de l'esmentat concepte d'elasticitat de la demanda.
La teoria econòmica sosté que quan una pujada del preu provoca un canvi brusc i important en la demanda d'un producte o servei es tracta d'un cas de demanda elàstica.
Tot i així, quan es tracta de productes de primera necessitat les variacions importants de preu d'aquests béns gairebé no repercuteixen en la quantitat comprada, o sigui en la demanda, sent qualificades –aquestes situacions– com de demanda inelàstica.
Seria temerari vaticinar què passarà amb el turisme i els seus fluxos cap a destinacions nostres. Anteriorment van ser poques les vegades en les quals es van presenciar canvis en l'entorn micro o específic de les empreses receptores i que les conseqüències dels canvis poguessin ser tan imprevisibles.
Vull acabar evocant que hi ha estudis, sobretot d'institucions d'Alemanya, que donen suport a la hipòtesi que el turisme ha passat a ser, des de fa unes dècades, una de les últimes renúncies que molts consumidors europeus estan disposats a acceptar. Si tenim present això, ens podem preguntar: consideraran els britànics un bé de primera necessitat les seves vacances a casa nostra? I, d'altra banda, hi haurà hotelers que abaixin preus de les seves habitacions per si de cas la demanda resultant es pot considerar de tipus elàstic?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook