12 de febrer de 2019
12.02.2019

Cartes

12.02.2019 | 06:00

«España Global» (antiga «Marca España»)
JOSEP MARIA BOSCH GIRONA 
Bona part dels organismes d'un país, des d'ajuntaments fins a las regions més grans, tenen institucions de promoció que solen buscar dos objectius ben clars: fomentar el turisme i atreure inversions. En el cas d'Espanya, aquest organisme es diu, ara, España Global i, abans, Marca España.
És evident que Espanya té molts motius per atreure inversors i turistes: diversitat de paisatges, tots molt bonics; gastronomia i enoturisme de gran riquesa; història, monuments, cultura, etc., fins i tot bones universitats, escoles de negocis i centres d'investigació i planters d'empreses. En canvi, entre les coses que Espanya ha d'amagar i que no li convé publicitar, tenim: una classe política de molt baixa estopa, una corruPPció massa generalitzada; una falta de respecte i valoració de la diversitat; una actuació de les forces de seguretat vergonyosa i, sobretot, una administració de justícia de baixísima qualitat i, massa vegades, esbiaixada per motius ideològics: aquí és, precisament, on no ha d'incidir España Global, sota pena de fer el ridícul mes espantós: i això és precisament el que està fent el ministre Borrell en aquest aspecte, volent convèncer el món que Espanya té una justícia seriosa: oi que si jo vaig pel carrer repetint mil vegades que soc una bona persona, la majoria de gent que m'escolti pensarà que ho faig per amagar que soc el contrari?
Perquè, tal com diuen els castellans, «aunque la mona se vista de seda... mona se queda», per molt que les «isabelscoixet» o «anapatriciasbotín» de torn (si manés el PP serien els «bertinsosborne» o «belensesteban») vulguin fer creure el contrari, prestant-se a aquest paper amb tanta mesquinesa. Per cert, molt creatiu i encertat el vídeo que ha preparat un organisme català, contraposant la realitat quotidiana a la que volen fer creure a España Global.


Jornada de
Mans Unides
M. Àngels Pagès Ventalló
Un any més, el segon diumenge de febrer, s'ha celebrat arreu el 60 aniversari de Mans Unides. Diu molt que una associació hagi estat lluitant durant tots aquests anys contra la fam en el món i les causes que la provoquen. Segons l'ONU les xifres de la pobresa segueixen essent escandaloses. Fer desaparèixer el flagell de la fam hauria de ser una prioritat per a tothom.
Aquesta ONG no vol quedar-se de mans plegades. El seu objectiu és continuar amb el mateix esperit de les seves fundadores. Amb aquesta campanya s'inicia un nou període de tres anys en què centrarà el seu treball en els Drets Humans. El lema per aquest 2019 és: «Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones». Tal com podem veure en el cartell en blanc i negre, vol denunciar una pobresa molt concreta: la de la dona del segle XXI. Hi figuren tres negacions provocadores: ni independent, ni segura, ni amb veu. Això ho pateix una de cada tres dones d'avui. La igualtat real entre homes i dones no existeix a molts indrets del món.
Els projectes de cooperació que té previst realitzar gràcies a les quotes dels socis, donatius, de la col·lecta anual a les parròquies, d'aportacions d'entitats religioses, escoles, empreses, organismes públics, etc... tindran molt en compte que les dones hi ocupin un lloc destacat, que es respectin els seus drets, ja que són agents imprescindibles en el desenvolupament humà de les persones més pobres i vulnerables del planeta. M'ha agradat el testimoni d'un pediatre cooperant a Etiòpia: La principal causa de la fam al món és la riquesa. No falta menjar, se'n produeix prou per alimentar la població mundial. El que falta es justícia, robar menys i estimar més. Cal combatre la desigualtat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit